COMODORO. Restaurant Pizzeria. Londres 54. (1981-2013)

Comodoro va ser una de les pizzeries que es va fer un lloc entre les moltes existents en aquell sector sud pròxim a la plaça Francesc Macià, on des de començaments dels anys 1970's van començar a proliferar els restaurants italians. Igual que La Mamma o Il Commendatore (encara existents), Italia o el primer Mario (ja desaparegudes), Comodoro mereix un lloc destacat en la història de la restauració italiana d'aquell sector delimitat pels carrers Buenos Aires, avinguda de Sarrià, Paris i Villarroel.

De Commodoro sembla que originàriament n'hi havia un altre a Salou i el del carrer Londres era en realitat el segon que va obrir -se. Per això tant al rètol exterior del carrer com a les factures hi figurava el nom de Comodoro II.
 

*2009.- L'entrada i l'interior de la pizzería Comodoro al número 54 del carrer Londres.

El local disposava d'un petit bar annex amb entrada independent des del carrer, on es podien encarregar pizzes per emportar. L'interior generava un ambient molt càlid amb parets de tons ocres i cadires de respatller enreixat entapissades d'un estampat floral. Al fons del local hi havien diversos salons per àpats de grups o d'empreses. La carta apareixia sobre al taula fent les funcions de mantell i alguns plats clàssics de la casa eren l'amanida niçoise, la pasta a la sàlvia o al salmó i el vitelo tonato.

Al llarg de més de 30 anys de vida Comodoro va aconseguir una clientela fidel i familiar. Però quan semblava que se'n sortiria de la crisi generalitzada dels anys 2010's, li va arribar també l'hora i va tancar portes al gener de 2013. El local fou remodelat totalment i al cap d'uns mesos va obrir un altre restaurant (La Tagliata), que només va conservar la marqueteria de les portes de vidre exteriors.

PISCINA DEL CN BARCELONETA. Passeig Marítim (1968 - 1995)

 

*1968.- Vista de la piscina coberta del CN Barceloneta poc després d'inaugurar-se en un gairebé desèrtic Passeig Marítim

El 17 de juliol 1968 al barri de la Barceloneta es va inaugurar una nova piscina coberta situada al final del passeig Maritim (aleshores dedicat al General Acedo), davant mateix de la platja i al costat de l'Hospital del Mar. Tres anys abans, el 27 de maig de 1965, havia estat col·locada la primera pedra en un acte simbòlic presidit per Juan Antonio Samaranch. No ha d'estranyar que un equipament modest d'aquestes característiques trigués més de tres anys en quedar enllestit, perquè aquest era el ritme habitual de les obres públiques en aquells temps. 

Des dels estaments oficials municipals ja feia temps que s'intentava que el CN Barceloneta i el CN Atlètic optessin per la fusió en un sol club i compartissin la piscina, però aquest intent es va veure finalment frustrat. Els socis del CN Atlètic s'hi van oposar en una última votació, quan els del CN Barceloneta ja havien donat llum verda a la fusió.

 

*1968.- La premsa esportiva barcelonina es feia ressó de la rivalitat entre el CN Atlètic i el CN Barceloneta, que va impedir que els dos clubs gestionessin conjuntament la piscina. (Font: El Mundo Deportivo)

 

La piscina, construida pel l'Ajuntament, va ser finalment adjudicada al CN Barceloneta.  Era una instal·lació amb façana de vidres translúcids que deixaven entreveure des del passeig les siluetes del banyistes que circulaven més aprop del vidre. La piscina, que no era olímpica, tenia unes dimensions de 25 x 16 metres i al costat n'hi havia una altra d'infantil de 16 x 8 metres.

A partir de les vigílies olímpiques el paisatge de tota aquella zona començaria a canviar radicalment. A finals de 1990 el CN Barceloneta va veure com la seva seu social de la platja de Sant Miquel, al costat dels xiringuitos,  era enderrocada per imperatiu de la Llei de Costes, mentre la piscina del passeig Marítim quedava també afectada per la nova reordenació del sector. Finalment, la frustrada fusió del anys 1960's es va poder produir al juny de 1992 i així va néixer el Club Natació  Atlètic Barceloneta.

El nou club fusionat s'instal·là en una nova seu construida on abans hi hagueren els Banys de Sant Sebastià, prop de la del seu gran rival el CN Barcelona. L'espai de la vella piscina del passeig Marítim, enderrocada el 1995, és avui ocupat pel Parc de Recerca Biomèdica.