1887.- Dibuix de Thomas publicat a la revista cultural La Hormiga de Oro, on es veu l'indret de la Font Trobada i el petit Torrent dels Tarongers durant la nevada del febrer d'aquell any.
Una de les fonts més populars de la part de la muntanya de Montjuïc contigua al barri del Poble-Sec va ser la Font Trobada, La primera notícia de la seva existència la trobem al Calaix de Sastre (1778) del Baró de Maldà, que feia esment a la descoberta d'aquesta font (potser d'aquí en vingui el seu nom), l'aigua de la qual facilitava l'orina i la purgació del ventrell.
La mateixa Font Trobada queda també documentada el 1788 en un memorial que el propietari del terreny on era la font adreça al Corregidor fent-li avinent que l'aigua no té cabal suficient i que ha optat per vendre anissats i bolados [1] als visitants que s'hi acosten. Li manifesta la seva protesta perque la gent envaeix el seu terreny per vendre com ell i acaba demanant al Corregidor que hi intervingui, faci valer el seu títol de propietat i imparteixi justícia.
Un costum d'aquell temps era pujar a les fonts de la muntanya de Montjuïc a celebrar la revetlla de la nit de Sant Joan. L'any 1780 es va prohibir encendre fogueres dintre muralles per prevenir i evitar incendis a les cases. L'alternativa popular fou anar a fer els focs a la muntanya i la de Montjuic era la més idònia i propera per mantenir la tradició del foc. Segons recull la Guia General de Barcelona de 1849 [2], era tradicional que al matí del dia de Sant Joan les classes populars continuessin al voltant de la font acabant la festa de la nit anterior. A la tarda però, eren les classes mitjanes les que hi anaven a prendre xocolata o un esponjat amb un got d'aigua de la font.
La font brollava davant d'una petita esplanada que era emprada com a lloc de concentració i descans pels visitants i també com a improvisada pista de ball. La popularitat del lloc va comportar la instal·lació d'un quiosc de refrescos que es va obrir al públic l'any 1817. Una placa a la paret recordava als visitants que havia estat el governador de Barcelona, tinent general Andrés Pérez de Herrasti, qui havia tingut la brillant idea de condicionar l'indret i oferir-lo als barcelonins. Un any després va ser el general Castaños qui també hi va posar el seu granet de sorra amb la construcció d'un petit edifici que feia les funcions de berenador. El 17 de maig de 1819 la font va rebre la visita de la infanta Luisa Carlota.
La font brollava davant d'una petita esplanada que era emprada com a lloc de concentració i descans pels visitants i també com a improvisada pista de ball. La popularitat del lloc va comportar la instal·lació d'un quiosc de refrescos que es va obrir al públic l'any 1817. Una placa a la paret recordava als visitants que havia estat el governador de Barcelona, tinent general Andrés Pérez de Herrasti, qui havia tingut la brillant idea de condicionar l'indret i oferir-lo als barcelonins. Un any després va ser el general Castaños qui també hi va posar el seu granet de sorra amb la construcció d'un petit edifici que feia les funcions de berenador. El 17 de maig de 1819 la font va rebre la visita de la infanta Luisa Carlota.
A les vigílies de l'Exposició de 1888 el cronista Josep Fiter i Inglés la va considerar com un dels llocs més bonics de la ciutat.
Sobre la porta es pot veure la placa que lloava al militar Pérez de Herrasti per haver condicionat l'entorn de la Font Trobada (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya)
Localització de la Font Trobada abans de la urbanització de la muntanya de Montjuïc sobre un plànol de començaments del segle XX. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
*1933.- Emplaçament i entorn de la Font Trobada després de l'Exposició de 1929. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
La celebració de l'Exposició Universal de 1929, amb la urbanització de la muntanya i més concretament amb la construcció de la piscina al final del carrer Nou de la Rambla, va alterar considerablement aquell antic entorn natural i idíl·lic de la font. Als anys 1930's es va obrir al costat de la Font Trobada el Restaurant Nice. El petit edifici de la font i el seu entorn van quedar amb el pas del temps encotillats entre les instal·lacions dels serveis de la piscina, que va gestionar inicialment el Club Natació Montjuïc.
La història d'aquesta font està també fortament vinculada al fenòmen de la immigració gallega. La Font Trobada era lloc habitual de reunió de gallecs establerts a Barcelona i en els balls que s'hi celebraven s'hi sentien sovint gaites i muñeiras alternades amb la música d'altres balls de l'època.
*1935.- Dibuix de Pau Febrés amb la Font Trobada a l'esquerra i l'entrada al Restaurant Nice a la dreta.
*1960.- Una imatge captada des del mateix punt del dibuix anterior, 35 anys després. (Foto: Josep Brangulí)
La història d'aquesta font està també fortament vinculada al fenòmen de la immigració gallega. La Font Trobada era lloc habitual de reunió de gallecs establerts a Barcelona i en els balls que s'hi celebraven s'hi sentien sovint gaites i muñeiras alternades amb la música d'altres balls de l'època.
L'adéu definitiu a la Font Trobada es produí amb motiu de les olimpiades del 1992 quan la reforma integral de la piscina va comportar la seva desaparició. En els darrers anys un grups de veïns del Poble-Sec han impulsat una plataforma per a la recuperació de l'hort de la Font Trobada.
[1]. El bolado, també anomenat esponjat, era una peça de pasta ensucrada en forma de bola esponjada amb glaça feta de clara d'ou i suc de llimona o pols de crèmor tàrtar. Se servia a peces i se'l dissolia amb aigua com a beguda refrescant.
[2]. Saurí, Manuel i Matas, José. Manuel Histórico-Topográfico, Estadístico y Administrativo. Guía General de Barcelona. Editat a la Impremta de Manuel Saurí. Carrer Ample cantonada Regomir. Barcelona. 1849.
Enllaços d'interès:
Blog Bereshit. Les fonts de Montjuïc. Enric H. March
[2]. Saurí, Manuel i Matas, José. Manuel Histórico-Topográfico, Estadístico y Administrativo. Guía General de Barcelona. Editat a la Impremta de Manuel Saurí. Carrer Ample cantonada Regomir. Barcelona. 1849.
Enllaços d'interès:
Blog Bereshit. Les fonts de Montjuïc. Enric H. March
