MIQUEL BARCELONAUTA
*1915.- Simpàtic anunci publicitari dels magatzems El Barato publicat a La Vanguardia.
En concordància amb el seu nom, aquests magatzems eren una alternativa popular i econòmica a les altres botigues d'aquest sector. El Barato es va caracteritzar sempre per posar a la venda saldos, sobrants de producció i restes de sèrie i ho podia fer a un preus molt econòmics que atreien a les classes populars. Aquesta fòrmula va seguir sent especialment exitosa a la posguerra quan les penúries i estretors de l'economia domèstica afectaven negativament a moltes famílies.
Situat a l'entorn del mercat de Sant Antoni, a cavall entre l'inici de la trama urbana de l'Eixample i els barris del Raval i de la Barcelona vella, l'edifici de El Barato emergia a la cantonada Villarroel-Tamarit amb façana a la Ronda de Sant Antoni. Va ser obert al 1909.
Als anys 1930's treballava a El Barato de dependent Julio Muñoz Ramonet, que era nebot del propietari del negoci Salvador Sindreu, i que després de la Guerra es convertiria en un dels homes més rics de la ciutat.
*1953.- Un catàleg de roba de temporada d'hivern
Cap a mitjans dels anys 1960's El Barato va entrar en fallida i va acabar tancant. Uns anys després, al maig de 1971, Almacenes Arias, una empresa madrilenya va reprendre el negoci sota una fòrmula similar. Els nous magatzems ocupaven només la planta soterrània, la baixa i la primera de l'edifici. Però aquesta última etapa acabaria tràgicament. L'11 de març de 1981 es va declarar un incendi provocat, a causa del qual hi van perdre la vida quatre persones d'una familia uruguaiana que eren allotjats a la pensió del tercer pis de l'edifici. La façana malgrat les flames va aguantar i l'edifici reformat va acollir després de l'incendi unes galeries comercials a la planta baixa i un modest hotel.
*1950's.- La façana de El barato a Villarroel / Tamarit (Foto: Valls)
