CASERNA DE BOMBERS DEL CARRER PROVENÇA (1932-2010)

Aquesta caserna del parc de bombers de Barcelona fou construida l'any 1932 durant la Segona República. Ocupava la meitat nord de l'illa delimitada pels carrers Mallorca-Villarroel-Provença-Casanova que havia deixat lliure el Mercat del Ninot construit a la meitat sud. El projecte era una construcció en forma de U amb la sortida dels cotxes i camions pel carrer Provença. Una torre de cinquanta metres, per avistar des de dalt els fums dels incendis i assecar les mànegues, presidia el pati interior de la caserna  Un petit passatge transitable separava la caserna del mercat. A la façana de Casanova hi havien les oficines i la de Villarroel va ser enderrocada als anys seixanta per aixecar-hi un edifici d'habitatges, així com un petit jardinet triangular a la cantonada, on el 26 de gener de 1967 s'hi inaugurà una estatua de pedra amb un bomber que sostenia una nena en braços obra de l'escultor Sebastià Badia (1916-2009). 

El Cos de Bombers va ser un dels pioners de l'esport del voleibol a Catalunya. A mitjans dels anys setanta a la façana de Provença s'hi va afegir un segon pis. Aquesta ampliació va permetre que el dia de la Mercè de 1975 s'hi inaugurés una pista esportiva on l'equip de voleibol dels Bombers, que va arribar a militar a primera divisió, hi jugava els seus partits. Darrera quedaven més de dues dècades de jugar a la pista del pati de la mateixa caserna.

L'edifici va ser finalment enderrocat l'any 2010 per donar pas a l'ampliació de les urgències del veí hospital Clinic i a una nova caserna de bombers. La reubicació provisional d'aquest parc de bombers en els terrenys del Parc de l'Escorxador -al costat mateix de l'escultura de Joan Miró Dona i ocell- va rebre la repulsa unànime dels veins de la zona que en quatre dies es van trobar instal.lada la nova caserna prefabricada.   
 

 *1930.- Cantonada Provença-Casanova amb el solar on es va construir la caserna

*1950's.- Una vista del pati interior de la caserna amb la torre de guaita a la dreta

*1960's.- Vista del conjunt abans de l'amplicació de la façana del carrer Provença. (Fotos: Arxiu Històric de Barcelona). 

*2010.- Inici de l'enderroc

 

*2010.- El monument al Bomber protegit amb l'estructura metàl·lica que va permetre traslladar-lo a la caserna de Poblenou.

LLIBRERIA TARTESSOS. Canuda 35. (1981-2006)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Oberta l'any 1981 per Jos Framis, juntament amb la seva parella Juana Sarrias, la llibreria Tartessos, situada al carrer de la Canuda número 35, va ser una de les primeres del país especialitzada en fotografia i imatge. Passats cinc anys Framis va deixar el negoci i el va continuar en solitari Luís Arribas. 

Luís Arribas i Jos Framis, continuador i fundador respectivament del projecte de la llibreria Tartessos (Font: Text & Context).

El local era un petit tresor per als amants del cinema, la poesia i sobretot la fotografia, ja que s'hi podia trobar una gran diversitat de llibres i exemplars descatalogats. Les parets del fons del local servien per exposicions de joves creadors de l'art fotogràfic i s'hi organitzaven també tertúlies i trobades literàries. Més tard es va ampliar la superfície dedicada als llibres, habilitant tot l'espai del fons abans reservat a exposicions. Quan compraves un llibre et donaven uns cartronets de color groc amb els que es podien aconseguir descomptes.

Les tertúlies van ser probablement la part de l'activitat de Tartessos que resultava més interessant. Per la petita llibreria de Ciutat Vella van desfilar en directe escriptors com Jaime Gil de Biedma, Carme Riera, Jose Maria Valverde, Alvaro Pombo, Eugenio Trís o Eduardo Mendoza per citar-ne només uns quants. 

Entrar i fer un volt per la Tartessos era com un petit plaer, començant per l'olor característic d'espai tancat que desprenia el local, el seu silenci sovint trencat per la música de fons, que generalment reproduïa temes clàssics. Tot plegat feia molt més agradable encara l'exercici de buscar i trobar coses interessants entre les piles de llibres i les prestatgeries. Era, en síntesi, un espai que et permetia gaudir d'una sensació d'intimitat i privacitat impossible de percebre avui a les grans llibreries comercials.

Luís Arribas va decidir tancar la llibreria el 10 de setembre de 2006, una mala notícia sens dubte tant pels incondicionals com pels clients o visitants esporàdics d'aquest entranyable local.

 

Interior de la llibreria Tartessos en la seva darrera etapa. (Foto. Miguel Esquirol/Oscar Rocca).

Article ampliat el 6 d'octubre de 2024