Text de JAUME SUSANY
Casa Vila (1931-2008) va ser un dels darrers negocis del seu ram que van tancar les seves portes a la
nostra ciutat. Obert per Ramon Vila al 1931, aquest establiment es dedicava a tot allò relacionat amb el cinema
amateur, una afició que va arribar a tenir molta volada a la nostra ciutat. Es compraven i venien
pel·lícules, projectors, editores o filmadores (també conegudes com tomavistas o motocàmeres), i
altres aparells i material relacionat amb tots els formats que van anar apareixent.
*1933.- Anunci de Casa Vila a la secció d'anuncis de La Vanguardia.
També es va anar
incorporant el cinema sonor, amb banda òptica o magnètica o el color. Molt d’aquest material podia
trobar-se també en les nombroses cases de fotografia o fins i tot en algunes òptiques de la ciutat, però Casa Vila pertanyia als que s’hi dedicaven en exclusiva. No eren els únics: Cine Familiar a la Rambla,
Cine Pópuli al carrer Taquígraf Serra o Casa Alexandre al carrer Sant Pau en són alguns exemples.
*1956.- Catàleg de productes que es podien trobar a Casa Vila. (Font: todocolección.com)
Aquests negocis, com a precursors dels vídeo-clubs que vindrien molts anys després, editaven cada any els
seus catàlegs amb les noves pel·lícules disponibles per llogar. Alguns d’ells inclús, oferien el servei de
projeccions a domicili, per escoles o sales de congressos, fins a on es desplaçava un projeccionista amb l’aparell i la
pel·lícula en qüestió.
Com anècdota, en un documental sobre el dibuixant i publicista Francesc Macián, la seva filla explicava
tot l’enrenou domèstic que li va costar al dibuixant la creació d’El Mago de los sueños (producció
animada datada del 1966 i protagonitzada pels personatges de la popular Familia Telerín) i de com va fer tot el
muntatge a casa i la banda sonora amb un magnetòfon portàtil amb la veu de les seves filles. Però en
especial recordava el fet d’anar amb el seu pare a Casa Vila a llogar el projector.
Amb els anys, Ramon Vila va traspassar el negoci al seu gendre Josep Suriol, que havia viscut tot allò des de
jove amb passió, al mateix temps que es consolidaven com a formats estàndard les pel·lícules domèstiques
de 8 mm. en blanc i negre o color, el Super 8 a partir del 1965, o les de 16 mm. més professionals. Més
tard, arribarien el Beta i el VHS, amb els magnetoscopis envaint les llars i arraconant els projectors. Tot
aquest món va anar desapareixent i els negocis van anar plegant lentament.
Casa Vila però, situada
com sempre al seu pis del carrer Tallers tocant a la Rambla, es va mantenir oferint als seus clients el servei de copiar pel·lícules de 8 i Super 8 a format VHS o també reparant els projectors, uns aparells mecànics molt delicats i complicats.
Placa de metall col·locada al número 7 del carrer Tallers damunt dels intèrfons fins al 1978, quan la botiga es va modernitzar. (Font: todocolección.com)
*2008.- Última placa de plàstic de Casa Vila que va existir a peu de carrer entre 1978 i 2008. (Foto: Jaume Susany).
Arribats els anys 1990's ja gairebé havien desaparegut les pel·lícules convencionals en el món dels aficionats, ja ningú llogava
pel·lícules ni comprava projectors. Casa Vila però, seguia oberta, aleshores ja amb Josep Suriol
acompanyat d'un grup d’amics que venien a parlar de cinema o de la vida, mentre projectaven velles pel·lícules
de Ginger Rogers i Fred Astaire o de neorrealisme italià, i a on noms com Bolex, Eumig, Cinecol o
Hanimex no eren estranys.
Estanteries i aparadors plens de capses de plàstic, cartró o metall, rodones o
quadrades, cadascuna amb la seva bobina i el seu cartell corresponent i multitut d’aparells, alguns de
molt antics. Els pocs aficionats al cinema domèstic que encara s’atansaven a Casa Vila, hi podien
comprar pel·lícules de segona mà (allà havia anat a parar tot l’inventari de Cine Pópuli quan van plegar),
i trobar pel·lícules convencionals, documentals, musicals, antics noticiaris, dibuixos animats o les
primeres produccions classificades S o X, i amb els personatges de Walt Disney, La Pantera Rosa,
Oliver Hardy & Stan Laurel o Larry Semon o Charles Chaplin com els que havien estat més populars.
També s'hi podia comprar algun projector en bones condicions o inclús portar-lo a reparar, gairebé el
darrer lloc on encara ho feien.
Aquest petit tresor amagat en un pis principal del Raval va subsistir fins a l’any 2008, quan el senyor Suriol es va jubilar i Casa Vila va tancar,
en silenci.
Material de l'inventari de Cine Pópuli (Taquígraf Serra 28) que va recollir Casa Vila quan la botiga de Les Corts va tancar.
*2008.- Josep Suriol envoltat de pel·lícules i projectors darrera el taulell de Casa Vila, poc abans del tancament del negoci. (Foto: Marc Mallol Esquefa).
