*1940's.- Els dos esvelts i vistosos templets acabats en cúpula que serien suprimits sense contemplacions. (Foto: Fons Ferran /ANC)
Entre la segona meitat dels anys 1950's i la primera dels 1960's es produeix un autèntic allau de destrucció de terminals, templets i pinacles que coronen construccions noucentistes del primer quart del segle XX. L'inventari d'edificis escapçats creix exponencialment durant aquest període a causa de l'increment de la rigorositat en l'observança de les ordenances municipals sobre mesures de seguretat a les façanes i als elements estructurals dels edifics. Altres factors que contribueixen a aquesta eliminació són la manca d'un manteniment regular d'aquests elements ornamentals i la nul·la protecció pública a la conservació del patrimoni històric.
En aquesta tesitura és facil concloure que per als propietaris dels immobles el més rendible era suprimir. Així s'evitaven problemes i com es diu popularment, mort el gos morta la ràbia.
L'exemple d'un edifici d'habitatges com aquest de la cantonada de Muntaner / Londres és molt significatiu d'aquesta tendència absolutament generalitzada en aquella època. Dos magnífics templets coronats amb sengles cúpules van desaparèixer sobtadament del paissatge urbà en un tres i no res. La prolífica sèrie de fotografies de façanes d'habitatges del Fons Ferran ens ha permès descobrir aquest exemple, que molt probablement se'ns hagués passat per alt.
