*1964.- Els símbols originals del monument: l'emblema de Falange i el relleu de José Antonio en bronze.
A banda del Monument als Caídos, el dedicat al fundador de Falange Española José Antonio Primo de Rivera va ser el de més rellevança dels que el franquisme va aixecar en honor als seus herois a Barcelona.
Crida l'atenció però, el temps que va passar per enlairar un monument a José Antonio a la ciutat. Curiosament, entre la data de l'acabament de la Guerra Civil i la de la mort del dictador, la inauguració del monument a José Antonio queda molt més aprop en el temps de la segona data (11 anys) que de la primera (25 anys). Fou el 29 d'octubre de 1964 amb presència de les autoritats civils i militars del règim. L'alcalde Porcioles, el governador Civil Ibáñez Freire, el ministre del Movimiento José Solís i la pròpia Pilar Primo de Rivera van fer els seus discursos de rigor.
*1963.- Vista aèria de l'últim tram del carrer de la Infanta Carlota Joaquina (avui avinguda Josep Tarradellas). A la part superior dreta de la foto es poden veure les obres de construcció del monument a José Antonio Primo de Rivera.
*1964.- Vista del monument durant l'acte de la seva solemne inauguració. No hi mancaren formacions militars i tota la parafernàlia pròpia del franquisme governant. A la foto es pot veure el yugo y las flechas que coronaven el bloc vertical de marbre fosc i una placa amb l'efígie de José Antonio situada a l'extrem del bloc travesser blanc que s'ajuntava amb el grup escultòric horitzontal. Noti's també com a curiositat que l'edifici de la cantonada Infanta Carlota- Avinguda de Sarrià (a l'esquerra de la foto) es trobava en construcció en aquelles dates. (Foto: Pérez de Rozas).
*1964.- L'alcalde Porcioles (a l'esquerra) i la germana de l'homenatjat Pilar Primo de Rivera varen pronunciar sengles discursos durant l'acte d'inauguració del monument. Abaix les paraules que la germana del fundador de la Falange va adreçar als congregats recollides a La Vanguardia. (Fotos: Pérez de Rozas)
L'estil del monument havia deixat enrera les formes neoclàssiques indissociables de l'arquitectura franquista dels primers anys de la posguerra. S'havia optat per un estil més modern que no ocultava però la simbologia pròpia falangista i franquista. A la part frontal hi havia un mural escultòric de l'escultor Jordi Puiggalí, que representava el treball a través de figures de pescadors, obrers, artesans i camperols, mentre que a la part del darrera hi havien dos relleus escultòrics més. Un representanva la figura del soldat caigut en combat vetllat per tres dones i l'altre evocava la ressurrecció del màrtir juntament amb la inscripció "Barcelona a José Antonio". Una altra escultura de metall reproduia el yugo y las flechas a la part més alta del bloc vertical de marbre que s'aixecava 18 metres sobre el terra. Una làmina rectangular d'aigua, que s'estenia sobre el passeig central de l'aleshores carrer de la Infanta Carlota Joaquima, completava l'espai .
Després de la mort de Franco, els primers ajuntaments democràtics no varen atrevir-se a eliminar aquell monument. L'alcalde Narcís Serra va optar només a desvestir-lo d'aquells símbols més inequívocs de la ideologia que representava. Així van desaparèixer el yugo y las flechas i l'efigie de bronze de José Antonio. Quedà doncs, com una mena de monument a tots els màrtis de la guerra, si bé aquesta interpretació era poc o gens convincent atès el simbolisme inequívoc que el monument havia representat al llarg dels anys.
Finalment, a l'empara de la Llei de la Memòria Històrica, el monument va ser desmuntat al febrer de 2009 en presència de l'alcalde Hereu, de l'escultor Puiggalí i amb algun brot per part de l'extrema dreta. Els relleus escultòrics es varen conservar i potser algun dia siguin exhibits en algun museu. Sigui com sigui el monument havia sobreviscut 34 anys a la mort de Franco.
*2008.- Dues imatges del monument en els seus últims anys, ja desprovist de la simbologia franquista.
*2009.- Els operaris procedeixen a enretirar les plaques del relleu escultòric de Jordi Puiggalí davant l'atenta mirada de l'alcalde Jordi Hereu. (Foto: EFE-A.Dalmau).
