Segons els cronistes de l'època el cabaret dancing La Criolla va ser el local més extrem de la Barcelona dels anys 1920's i 1930's. Un autèntic temple de la perversió que va cridar l'atenció a nombrosos escriptors i intel·lectuals. Era situat al número 10 del carrer Cid, a la part baixa del Barri Xino, enmig d'un entramat laberíntic de carrerons estrets i bruts on s'explicitaven les imatges més crues de la misèria humana.
L'edifici que acollia La Criolla havia estat abans una fàbrica tèxtil i de filats, i després, de 1881 fins a 1908 ocupada per la Sociedad Española de Electricidad. Després de patir un incendi (7 de febrer de 1908) del que només se'n van salvar les parets mestres i la façana, va ser integralment transformada en pisos petits. Als baixos s'hi instal.là La Criolla, obert el 1925, que al poc temps esdevindria buc insignia i referent dels baixos fons de la ciutat.
Va ser durant les vigilies de l'Exposició de 1929 quan La Criolla va ser objecte d'una important reforma. Valentí Gabarró, un dels propietaris de l'immoble, es va fer càrrec del negoci després de l'estiu de 1928. L'interior va ser decorat amb motius tropicals, s'hi instal·là un un nou taulell de 12 metres amb coberta de zinc i es van condicionar petites llotges per als clients més adinerats.
A l'exterior, un gran rètol lluminós vertical i vermell amb el nom del local presidia la façana de tres pisos. A l'interior, prostitutes i homosexuals en poblaven la seva sala de ball, presidida per la tarima de l'orquestra. Un sostre llardós i groguenc era sostingut per les columnes de ferro de l'antic edifici industrial convertides en improvisades palmeres. Els mateixos cronistes descriuen la sala de ball de La Criolla com un lloc amb un ambient gairebé irrespirable, barreja de suor i tabac, que envaia el seu interior, generalment farcit de gom a gom de cossos que pugnaven per fer-se un lloc i fregar-se els uns amb els altres. Era un territori ideal per a delinqüents, proxenetes, traficants de drogues (morfina i cocaina principalment) i armes, meuques i sobretot marietes. Els homosexuals, que acabarien fent famós el local, eren homes de totes les edats vestits de dones i maquillats grotescament, que s'oferien sense cap mena de pudor al millor postor. Hi sovintejaven els episodis de violència amb crits i baralles acarnissades, que podien acabar fàcilment amb trets i gavinetades quan algú buscava massa raons. Una dada curiosa és que la fama de La Criolla va arribar tan lluny que era normal veure-hi clients distingits, fills de la burgesia i turistes adinerats, que gaudien de la misèria aliena contemplant embaladits l'espectacle grotesc que oferia aquell grup de personatges desgraciats, talment com si assistissin a una funció teatral. Durant els anys de la Segona República els homosexuals, transvestits i transformistes van ser el col·lectiu amb més protagonisme al local.
*1929.- El local era sempre molt concorregut com es pot apreciar en aquesta imatge
Va ser durant les vigilies de l'Exposició de 1929 quan La Criolla va ser objecte d'una important reforma. Valentí Gabarró, un dels propietaris de l'immoble, es va fer càrrec del negoci després de l'estiu de 1928. L'interior va ser decorat amb motius tropicals, s'hi instal·là un un nou taulell de 12 metres amb coberta de zinc i es van condicionar petites llotges per als clients més adinerats.
A l'exterior, un gran rètol lluminós vertical i vermell amb el nom del local presidia la façana de tres pisos. A l'interior, prostitutes i homosexuals en poblaven la seva sala de ball, presidida per la tarima de l'orquestra. Un sostre llardós i groguenc era sostingut per les columnes de ferro de l'antic edifici industrial convertides en improvisades palmeres. Els mateixos cronistes descriuen la sala de ball de La Criolla com un lloc amb un ambient gairebé irrespirable, barreja de suor i tabac, que envaia el seu interior, generalment farcit de gom a gom de cossos que pugnaven per fer-se un lloc i fregar-se els uns amb els altres. Era un territori ideal per a delinqüents, proxenetes, traficants de drogues (morfina i cocaina principalment) i armes, meuques i sobretot marietes. Els homosexuals, que acabarien fent famós el local, eren homes de totes les edats vestits de dones i maquillats grotescament, que s'oferien sense cap mena de pudor al millor postor. Hi sovintejaven els episodis de violència amb crits i baralles acarnissades, que podien acabar fàcilment amb trets i gavinetades quan algú buscava massa raons. Una dada curiosa és que la fama de La Criolla va arribar tan lluny que era normal veure-hi clients distingits, fills de la burgesia i turistes adinerats, que gaudien de la misèria aliena contemplant embaladits l'espectacle grotesc que oferia aquell grup de personatges desgraciats, talment com si assistissin a una funció teatral. Durant els anys de la Segona República els homosexuals, transvestits i transformistes van ser el col·lectiu amb més protagonisme al local.
*1931.- Una imatge del carrer Cid en direcció al Paral·lel amb l'edifici que acollia La Criolla i el seu rètol lluminós.
*1931.- Crònica del periodista Luis Sáinz de Morales en el que retrata l'ambient que es vivia a l'interior de La Criolla (Font: El Diluvio. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
*1932.- Dues imatges de l'interior de La Criolla amb algunes parelles d'homosexuals ballant. Entre ells s'hi pot distingir a Lluiset Flor de Otoño.
*1930's.- Actuació d'un travestit al bell mig de la pista de La Criolla (Foto: Gabriel Casas i Galobardes)
*1934.- Sobre les columnes del local hi havia pintades fulles simulant palmeres (Foto: Agustí Centelles / Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía))
*1932.- L'orquestra del local actuava sobre una mena de tarima protegida amb una barana de fusta. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC)
L'encarregat del local José Márquez Soria, conegut popularment com Pepe el de La Criolla, havia estat contractat per Gabarró per rellançar el negoci i havia esdevingut tot un personatge al barri. Era un home que es feia respectar i disposava d'una rara habilitat per avortar els intents d'aldarulls que amb molta freqüència esclataven dins el seu local. Des del seu despatxet, presidit per una imatge il·luminada de la Verge del Pilar, controlava tots els moviments del local. Un dia de febrer de 1936 el Pepe va deixar el negoci de La Criolla per obrir un altre cabaret mític: Barcelona de Noche al numero 5 del carrer de les Tàpies. Però als pocs mesos de produir-se aquest canvi, Pepe seria assassinat misteriosament quan tornava a casa seva de matinada, en el portal del numero 6 del carrer de Santa Madrona, on vivia amb la seva dona Cayetana Hibraind. Era el 29 d'abril de 1936.
Sense Pepe al front del negoci i amb la Guerra Civil ja iniciada, La Criolla va entrar en un període de decadència que va acabar tràgicament el 24 de setembre de 1938, quan una bomba llançada per l'aviació italiana durant els bombardeigs de la zona del port de Barcelona, va destrossar les dues plantes superiors de l'immoble i part d'aquell barri tan miserable com apassionant. Els forats deixats per les bombes servirien anys després per obrir-hi una via ampla, que el franquisme va batejar com avinguda de García Morato i que avui coneixem com avinguda de les Drassanes.
Emplaçament de la Criolla al carrer Cid
*1929.- Una il·lustració sobre La Criolla del popular caricaturista Bon (Romà Bonet Sintes 1886-1967)
*1929.- El carrer del Cid en una imatge captada des de la cantonada amb Ramon Berenguer el Vell. A la mitgera de l'edifici que acollia La Criolla es pot veure un reclam publicitari del famós local. (Foto: Merletti / IEFC)
*1930's.- Un pin de trau de La Criolla amb la negreta i el mariner ballant. (Font: todocoleccion.net)
*1931.- Una partipació de la Loteria de Nadal emesa per La Criolla pel sorteig del 22 de desembre amb la signatura d'Antonio Sacristán com a dipositari. Criden l'atenció els dibuixos que encerclen la papereta. (Font: Filatelia Monge. Cliqueu a sobre per agrandir la imatge).
*1932.- Foto de grup en un reservat de l'interior de La Criolla. Al centre hi podem veure el propietari José Márquez Soria, conegut com Pepe amb la seva dona. Els acompanyen entre altres Flor de Otoño, Trotski i la Asturiana, tots ells habituals del local. (Foto: Josep Maria de Sagarra. Arxiu Sagarra).
*1932.- La Asturiana i Lluiset Flor de Otoño, dos dels transformistes habituals de La Criolla.
*1933.- Una altra imatge de l'interior de La Criolla apareguda en una publicació de l'època amb un impagable text al peu de foto.
*1934.- Una de les orquestres que tocaven a La Criolla en un escenari amb palmeres dibuixades a les parets i al sostre.
*1944.- La nova ordenació dels carrers de la zona, aprovada durant la postguerra, va perllongar el carrer Perecamps entre Cid i Arc del Teatre afectant part del solar que havia ocupat de La Criolla.
