Emplaçat en el mateix local que el 1909 havia vist néixer el Cinema Albéniz, poc després rebatejat com a Cinelín, la Sala Parthenon apareix a finals de la dècada dels anys 1910's.
Inicialment era un lloc de trobada dels joves d'Acció Catòlica (Centre Catòlic Obrer de Sant Vicenç de Paül), que tenien el virtuós costum de representar obres de teatre sense cap dona en el repartiment. Posteriorment, s'hi va establir el Centro Benéfico Social Parthenon que va realitzar una important tasca d'escolarització gratuïta per a joves de famílies sense recursos. A la seva sala d'actes s'hi programaven concerts, cant coral i teatre ja normalitzat amb actors dels dos sexes sobre l'escenari.
*1921.- La Vanguardia del 15 de setembre d'aquell any, informava així de les activitats educatives del Centro Benéfico y Social Parthenon.
*1926.- Un programa de la Sala Parthenon on actuava la companyia de Guasch-Fontanet
Durant els anys de la Guerra Civil s'hi va representar teatre clàssic a càrrec del gran actor Enric Guitart que aleshores competia amb el Poliorama de la Rambla. També s'hi programa cinema orientat bàsicament al públic infantil.
*1933.- Una entrada al Teatre Parthenon de l'època de la República.
El local reneix immediatament acabada la Guerra Civil convertit exclussivament en cinema. La seva vida és efímera amb el franquisme i tanca a la temporada 1942-43. El filòsof Eugenio Trias el recordava a les seves memòries com un dels locals que li van permetre descobrir el meravellós món del cinema. [1]
*1940.- Programació del Cine Parthenon del dia 2 de gener. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
[1].- Trias, Eugenio. De Cine. Aventuras y Extravíos. Galaxia Gutenberg. Barcelona. 2013.
