*1941.- L'antic Asil del Bon Consell convertit en la Presó de Dones de les Corts, com ho demostra la torreta de guaita situada a l'extrem del mur que tancava el recinte. (Foto: Arxiu Municipal de Les Corts)
L'existència d'una Presó de Dones al barri de les Corts, sobre els terrenys on avui s'aixequen els coneguts magatzems de El Corte Ingles-Diagonal, és probablement encara una dada desconeguda per molts barcelonins, ja que les iniciatives de recuperar la memòria històrica de la repressió no han incidit especialment en aquest complex penitenciari que va estar actiu entre 1936 i 1955.
L'origen d'aquesta presó el trobem però, en els primers mesos de la Guerra Civil quan l'antic Asil del Bon Consell, que s'aixecava en l'antiga finca de Can Duran en una zona de la Diagonal encara poc urbanitzada, va ser incautat per la FAI a l'octubre de 1936. Posteriorment, la Generalitat li va donar un destí com a Correccional Femení durant la guerra. De fet, aquesta instal·lació carcelària substituia la vella presó del Raval, que hi havia entre la Ronda de Sant Pau i el carrer Reina Amàlia, on es tancaven les recluses des de finals del segle XIX.
El recinte de Les Corts comprenia la zona delimitada per l'avinguda Diagonal al nord, el carrer de les Corts i l'antic Torrent dels Morts, el carrer de Joaquim Molins, on hi havia la porta principal d'accés, i el Torrent de Can Feu per l'indret dels actuals jardins de Clara Campoamor aproximadament. Un llarg passeig arbrat conduïa des de la porta d'accés a l'edifici principal. Des d'afora estant, la presència d'arbres li donava un aspecte molt diferent del tipus de funció que es feia a dins.
*1936.- Plànol on s'ha marcat el recinte que ocupava la Presó de Dones a l'antiga finca de Can Duran. L'entrada era just a la corba del carrer Joaquim Molins, rera de l'edifici de l'antic ajuntament de les Corts a la plaça Comas, on en aquell temps acabava el carrer Joan Güell. (Cliqueu sobre el plànol per ampliar. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)
Durant el primer periode republicà i bèlic, la presó de Dones de Les Corts es va nodrir bàsicament de preses polítiques del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), de tendència trotskista contrària a l'estalinisme soviètic, i de dones anarquistes de la CNT que es barrejaven amb d'altres d'ideologia feixista afectes a la sublevació militar franquista o vinculades a moviments catòlics antirrepublicans. Un cos especialitzat de funcionàries tenia cura de la població reclusa.
El recinte de Les Corts comprenia la zona delimitada per l'avinguda Diagonal al nord, el carrer de les Corts i l'antic Torrent dels Morts, el carrer de Joaquim Molins, on hi havia la porta principal d'accés, i el Torrent de Can Feu per l'indret dels actuals jardins de Clara Campoamor aproximadament. Un llarg passeig arbrat conduïa des de la porta d'accés a l'edifici principal. Des d'afora estant, la presència d'arbres li donava un aspecte molt diferent del tipus de funció que es feia a dins.
*1951.- Dues imatges de l'entrada al recinte penitenciari, que era situada al número 11 del carrer de Joaquín Molins rera la plaça Comas. (Fotos: Batlle i Piera Arxiu Municipal de Les Corts)
*1936.- Plànol on s'ha marcat el recinte que ocupava la Presó de Dones a l'antiga finca de Can Duran. L'entrada era just a la corba del carrer Joaquim Molins, rera de l'edifici de l'antic ajuntament de les Corts a la plaça Comas, on en aquell temps acabava el carrer Joan Güell. (Cliqueu sobre el plànol per ampliar. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)
Durant el primer periode republicà i bèlic, la presó de Dones de Les Corts es va nodrir bàsicament de preses polítiques del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), de tendència trotskista contrària a l'estalinisme soviètic, i de dones anarquistes de la CNT que es barrejaven amb d'altres d'ideologia feixista afectes a la sublevació militar franquista o vinculades a moviments catòlics antirrepublicans. Un cos especialitzat de funcionàries tenia cura de la població reclusa.
La vida en aquella presó va iniciar una nova etapa amb la fi de la guerra i l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona al gener de 1939. El nou règim va establir-hi la presó provincial de dones sota la vigilància i administració de diverses ordes religioses femenines. En un primer moment foren les anomenades Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul i més tard les Mercedarias les encarregades d'aquest funció.
A finals de 1955 el complex penitenciari de Les Corts va ser substituit per la presó de dones de la Trinitat, després que les internes passessin un curt període de transició a la Presó Model del carrer Entença.
*1955.- Així s'informava a La Vanguardia del tancament de la Presó de Dones de Les Corts.
L'octubre de 2010 per iniciativa d'un seguit d'associacions orientades a la recuperació de la memòria històrica es va col·locar una plaça commemorativa amb aquest text:
Presó de dones de les Corts
En aquest indret hi havia des de l'any1886, l 'Asil del Bon Consell.
En aquest indret hi havia des de l'any
Fou destinat el 1936 fins el 1955 a presó de dones.
Recordem avui totes les recluses i també els seus fill i filles,
Recordem avui totes les recluses i també els seus fill i filles,
que van ser privades de la seva llibertat en aquell centre.
Octubre de 2010
Ajuntament de Barcelona
Octubre de 2010
Ajuntament de Barcelona
Més informació sobre la Presó de Dones de Les Corts en aquest enllaç: