dijous, 10 d’abril del 2014

AMERICAN-BAR. Bufet Automàtic. Pelai 60 (1912-1940's)

Agraïments a JULIÁN MURLANCH FOLGUERA

*1912.- Entrada des del carrer Pelai a l'American-Bar poc després de la seva obertura. (Font: Arquitectura y Construcción).

Obert al públic el 27 d'abril de 1912 per Josep Mirabet, l'American-Bar era situat al final del carrer Pelai prop de la Rambla de Canaletes. Mirabet va encarregar la decoració i el disseny interior de l'establiment a l'arquitecte Josep Domènech i Mansana, que el va projectar dividit en diverses sales grans. La primera, la més pròxima al carrer, era presidida per un llarg taulell situat a mà dreta segons s'entrava, en el que es podien escollir els productes exercitant allò que en déien l'autoservei (self-service). Els expositors mecànics provenien de l'empresa alemanya Sielaff i eren plens de licors, embotits i pastisseria, mentre una altra màquina automàtica permetia al client la dispensació de begudes amb gas.  Continuant cap a l'interior, una elegant escala de marbre menava a altres salons, en un dels quals, segons apuntava El Diluvio [1], hi funcionava "el último invento de la casa Huffield de Leipzig que automáticamente interpreta a violines y piano las más dificiles composiciones.... es el único aparato de esta especie que funciona en España". En una altra sala hi havia una bàscula automàtica que lliurava un tiquet on quedava imprès el pes exacte del client.


 
 
*1912.- Tres imatges dels salons interiors de l'American-Bar. (Font: Arquitectura y Construcción).

*1924.- Anvers i revers dels tiquets que dispensava la bàscula de l'American-Bar (Font: Col·lecció particular Francisco Arauz).
 
*1919.- Anunci de l'American-Bar de Josep Mirabent amb les altres dues sucursals.

L'American-Bar va ser un negoci d'èxit que va estendre la moda d'aquest tipus d'establiments sense cambrers a Barcelona. El propi Mirabet va obrir durant els anys següents dues sucursals més: al carrer del Carme i a la plaça de la Igualtat.
Cap a finals de 1933 va ser objecte d'una profunda reforma i la seva pista es perd en els anys posteriors a la Guerra Civil.

*1933.- Publicitat apareguda al setmanari La Rambla després de la reforma del local de finals d'aquell any. 

-------
[1].- El Diluvio. Edició del dia 28 d'abril de 1912