*1960.- El carrer d'Aragó al seu pas per la plaça del doctor Letamendi
La cobertura de la rasa ferroviària del carrer Aragó va ser una de les obres cabdals realitzades en la trama viària urbana de la ciutat durant la segona meitat del segle XX. Concloses les obres es van acabar per sempre més les espesses fumeres dels convois que ennegrien les façanes dels habitatges d'aquell carrer, que va passar a ser un dels eixos principals per creuar l'Eixample de banda a banda.
La posada en marxa de la circulació al carrer Aragó es va fer per trams entre 1960 i 1962, un cop cobertes les vies. El trànsit es va organitzar en doble sentit de circulació amb tres carril per banda. i dos més laterals, un a cada costat, reservats a l'estacionament dels vehicles. Als extrems de cada illa els passos de vianants tenien una petita vorera a la línia divisòria de la calçada. Allà hi havien els semàfors i uns testos en forma de cub. Els grups semafòrics amb els pals pintats de vermell i blanc presentaven llums a quatre vents de manera que donaven també servei als vianants
*1961.- Una imatge del carrer Aragó amb la circulació viària en doble sentit, captada al seu pas per la cruïlla amb Passeig de Gràcia on abans hi havia el baixador del tren.
A l'estiu de 1969, amb motiu de l'entrada en servei de l'autopista de Barcelona cap a Montgat i Mataró, es van reordenar els fluxos de circulació d'entrada i sortida des de la plaça de les Glòries. El tram del carrer Aragó fins al passeig de Sant Joan va perdre el doble sentit per passar a ser de sentit únic en direcció Besòs-Llobregat. Un any més tard es va aplicar la mateixa fòrmula al tram comprés entre el Passeig de Sant Joan fins al carrer Casanova des d'on arrenca l'avinguda de Roma.
