Una de les edificacions tristament perdudes pel seu valor artístic com a peça d'arquitectura industrial, fou la fàbrica de teixits de cotó i mantes de llana de Josep Blanch i Viñas a l'Esquerra de l'Eixample. L'edifici ocupava gran part de l'illa delimitada pels carrers Consell de Cent, Calàbria, Aragó i Rocafort amb entrades pels números 116 a 122 d'aquest últim.
*1922.- Com s'aprecia en aquest retall de La Vanguardia, la Fàbrica Blanch no va quedar aliena als conflictes laborals esdevinguts per l'actuació dels membres del Sindicat Lliure finançant pels propis empresaris.
Envoltada d'un nucli barraquista que a finals dels anys 1920's va començár a suprimir-se, la seva pèrdua es vincula al desarrollisme porciolista iniciat als anys 1960's, que en aquest cas va tenir, un cop més, com a punt final, l'acció de la constructora Nuñez i Navarro que va adquirir la finca i entrada la dècada dels 1970's va construir-hi un bloc d'habitatges, que abasta des del carrer Calàbria a Rocafort, amb unes galeries comercials interiors on, en el seu dia, es van instal·lar les dependències i oficines de la Direcció General de la Joventut de la Generalitat de Catalunya.
*1970's.- Aquest va ser el destí final dels terrenys de l'antiga Fàbrica Blanch, pisos i locals comercials.
