VIDEOMATON BTV (1997-2003)

*1995.- El videomatón que hi havia als estudis de BTV a Via Laietana.

El canal de televisió municipal Barcelona Televisió (BTV) va aparèixer l'any 1994, quan Pasqual Maragall encara era el batlle de la ciutat. Ja amb Joan Clos a l'alcaldia, a l'any 1997 l'emissora va instal·lar uns aparells a peu de carrer que introduint una moneda de 100 pessetes (després 50 cèntims d'euro) permetien a l'usuari gravar uns curts missatges en vídeo, on podien manifestar les seves reivindicacions, sentiments, reflexions, queixes, felicitacions als éssers estimats, etc. L'èxit d'aquesta formula d'expressió ciutadana va ser força notable. De les millors gravacions se'n feia un programa específic (Videomaton Show) conduït per Imma Sust i servien també per cobrir els ajustos entre programes.

Hi havia un videomatón a la Via Laietana al costat dels estudis de BTV, però sens dubte el més popular i utilitzat era el que hi havia a Canaletes darrera les escales del metro. Com anècdota cal esmentar que, en un Ple de l'Ajuntament, els partits de l'oposició van plantejar al govern municipal si calia que els seus regidors fessin servir el Videomaton de BTV perque es tinguessin en consideració les seves reivindicacions. De tot el material recollit en quedarà sens dubte un interessant testimoni de la societat barcelonina dels anys del canvi de segle.

El videomatón permetia també realitzar autèntiques interpretacions, com aquesta d'Albert Magret en el paper de la Deborah. 

POKIN'S. Plaça Francesc Macià 3. (1979-1990's)

Després del tancament del Cinema Rialto l'últim dia de 1977, una de les primeres hamburgeseries de la ciutat acabaria instal·lant-se en aquell mateix local. Va ser el Pokin's, una franquícia de menjar ràpid avui desapareguda a Barcelona, que va començar amb tres locals més (dos al Portal de l'Àngel i una altre a Pelai.). La singularitat d'aquesta marca comercial era que no venia dels Estats Units sinó que era estrictament catalana.
El Pokin's de Francesc Macià obert poc després del canvi de nom de la plaça, quedarà viu en la història de molt grups de joves i adolescents que en van fer un centre de trobada abans de començar els pelegrinatges habituals de cap de setmana per la zona de discoteques del Turó. En aquest sentit va desbancar a La Oca que bàsicament era un lloc de trobada però no de consumició. Els preus més ajustats del Pokin's permetien que el jovent no només es concentrés a la vorera sino que accedís dintre del local. Les minipizzes i els gelats Sandy tenien molt d'èxit i sempre quedava el recurs de l'hamburgesa per al més necessitat d'omplir l'estòmac. Aquest Pokin's tenia també accés pel número 5 del carrer Calvet. Va desaparèixer cap a mitjants de la dècada dels 1990's.

*1981.- Revers d'un calendari de mà del Pokin's de Francesc Macià. (Font: Col·lecció d'Antonio Calderón)