CASA SALVADOR PIERA (XALET BALTÀ). Balmes / Rosselló. (1874 - 1910)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i VALENTÍ PONS TOUJOUSE

La Casa Salvador Piera va ser una de les primeres construccions del carrer Balmes, una via que durant molts anys va servir de trajecte per al tren de Sarrià. Era situada a continuació de l'estació de Provença, just al lloc on la via fèrria abandonava el curs del carrer Balmes per anar a buscar l'actual Via Augusta.  

*1890's.- (Font: Arquitectura Moderna a Barcelona. F. Rogent i Padrosa)

L'edifici disposava de planta baixa, pis principal i unes golfes sota teulada on hi destacava un frontó cupulat amb dues finestres bessones, que ocupava la part central de la façana a la cantonada mar-Llobregat de la cruïlla entre els carrers Balmes i Rosselló. La façana es trobava endarrerida respecte de la línia de la vorera per un mur enreixat rera el qual es desplegava un jardí d'entrada a la finca. Un altre element característic d'aquesta construcció eren els dos templets laterals als que s'accedia des d'unes terrasses situades al pis principal. 

 

*1900's.- Vista del carrer Balmes amb l'estació de Provença en primer terme i un dels templets laterals de la Casa Salvador Piera (requadre groc). (Font: Màrius Aguirre i Serrat-Calvo/AFCEC)

La casa, projectada per Emili Sala Cortés (1841-1920), va ser una de les primeres obres d'aquest arquitecte català, que va construir l'edifici del número 43 del passeig de Gràcia, que després Gaudí transformaria en la Casa Batlló.

Emili Sala Cortés retratat per Juli Borrell Pla.

*1890's.- Una altra imatge de la Casa Salvador Piera amb les tanques de les vies del tren del carrer Balmes en primer terme. (Font: Salvador Esplugas i Puig /BNE)

L'edifici va ser enderrocat cap a l'any 1910 per construir-hi un edifici de cinc plantes, la Casa Tomàs Recolons (1912) obra del prolífic arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, que abandonava ja definitivament el modernisme.

*2010's.- Aspecte actual de la Casa Tomàs Recolons que des de 1912 ocupa el xamfrà on hi hagué la Casa Salvador Piera (Foto: Autor desconegut).

SOCIETAT SPORT FOX-TERRIER (Gossos caça-rates) (1903)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i JOANA FRANCÉS

A finals del segle XIX i més concretament al desembre de 1899 apareixen a la premsa les primeres referències sobre espectacles de gossos de la raça Fox-Terrier amb habilitats per atacar rates i ratolins. Se'ls anomena perros ratoneros i la caça de rossegadors esdevé un autèntic espectacle que apareix sovint en les pàgines d'esports.   

Les trobades tenen un interès creixent malgrat les desagradables imatges que s'hi contemplen. Els propis gossos veuen sovint brollar la seva pròpia sang en rebre el contraatac de les rates rabiudes que es defensen desesperadament. Al mateix temps aquestes reunions constitueixien també una mena de mercat de compravenda de rossegadors, que es paguen a tant la peça a tots els que en porten.

L'interès creixent per aquests concursos -com se'ls anomena sovint als reclams publicitaris que apareixen en alguns periòdics de l'època- va comportar uns anys després la fundació de la Societat Sport Fox-Terrier dedicada específicament a l'organització d'aquests espectacles, que aviat esdevenen competitius.  L'habilitat caçadora dels quissos es comptabilitza a través del nombre de rates devorades en funció del temps que triguen a caçar-les. Tot plegat s'associa també a la lluita per la salubritat pública derivada de la neteja de rates de la ciutat.

Durant els primers mesos de 1903 l'esmentada societat es presenta com l'organitzadora d'aquests espectaces primer a la seva seu inicial al carrer Ramalleres fins que al 1903 s'instal.la al numero 543 del carrer de les Corts (actual Granvia). El local és situat a la vorera muntanya entre els carrers Villarroel i Casanova.  

*1899.- Un dels primers anuncis sobre espectacles de gossos caça-rates de la raça fox-terrier 

*1903.- Retall publicat a La Publicidad el 3 de febrer d'aquell any.

*1903.- Un article publicat a la revista Pluma y lápiz on es donen més detalls sobre el funcionament d'aquestes exhibicions i espectacles dels gossos caça-rates. Abaix imatges de les gàbies situades a l'espai d'exhibició. (Fotos: Ramos i Cobos) 

*1903.- Crònica i resultats d'una de les exhibicions celebrades cap a finals d'aquell any, on ja apareixien els noms del gossos participants, el registre dels temps emprats i el nom dels propietaris. 

La Societat Fox-Terrier desapareix a final del mateix any de 1903 en integrar-se en una associació esportiva de més contingut com va ser la societat Sportsmen's Club, que s'instal·là al Saló de Sant Joan, al solar contigu al Palau de Justícia.

1ª EXPOSICIÓ NACIONAL DE TURISME. Plaça Catalunya. (1932)

 Agraïments a JOSEP ROBERT REIG MIRÓ

Entre el 30 de gener i el 14 de febrer de 1932 el soterranis de la plaça de Catalunya van acollir una exposició turística orientada a la promoció de diversos indrets del país i de comunitats veïnes com Aragó o Mallorca. Es presentava sota el nom de 1ª Exposició Nacional de Turisme i va estar organitzada pel Foment del Turisme de Catalunya juntament amb la societat Atracción de Forasteros, que havia fundat Domènec Sanllehy a l'any 1908. Des que s'havia inaugurat aquella galeria soterrada rera el brollador de la plaça era habitual que l'espai s'utilitzés per celebrar-hi exposicions i events de diverses caracteristiques.  

*1932.- Entrada a l'Exposició a través de l'accés al soterrani que hi havia rera el brollador a la banda nord de la plaça.  (Foto: Josep Maria Sagarra i Plana /AFB).

*1932.- Notícia de la inauguració de l'Exposició de Turisme recollida a les planes de l'edició de La Vanguardia del dia 31 de gener. (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

Durant quinze dies els barcelonins i forasters en trànsit per la ciutat, van poder visitar els stands que integraven l'exposició i conèixer les ofertes turístiques de diferents indrets per part de les empreses i d'agències de viatges que hi concorregueren.

*1932.- Diversos stands dels pobles i comarques que van concòrrer a l'exposició. Alguns, com veiem, eren de territoris situats fora dels límits de Catalunya. (Fotos: Josep Maria Sagarra i Plana /AFB).

CINE GRANVIA (1909-1911) / CINE BOLONIA (1911-1912) / CINE ALHAMBRA (1912-1914). Carrer Corts 543-545.

 Agraïments a JOANA FRANCÉS i JORDI J. PAYÀ CASTANÉ

Situada a la vorera muntanya de la Granvia, entre els carrers Villarroel i Casanova, aquesta sala de projecció de cinema va obrir al mateix lloc on anteriorment havia existit el Gran Cafè Paris, un local que oferia concerts i disposava de sala per jugar al billar. Segons les investigacions de Joan Munsó Cabús [1], aquest Cine Granvia [2] va obrir el primer de maig de 1909 i va funcionar amb aquest primer nom fins ben entrat l'any 1911. En podem trobar referències a les cartelleres d'espectacles de l'època. Aquell primer Cine Granvia havia estat obert per Arturo Caballero i combinava els espectacles de varietés amb la projecció de pel·lícules sovint amenitzades per una orquestra de 20 músics dirigida pel mestre Llopis.

*1911.- Anunci publicat el dia 28 d'abril (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

Seguint a Munsó Cabús i les hemeroteques de l'època, el Granvia va canviar de nom per esdevenir Cine Bolonia a partir del dia 12 d'agost de 1911. La publicitat insertada a les cartelleres de premsa l'identificava sovint també com a Gran Cine Bolonia durant els seus primers temps de funcionament. Poc d'després d'acomplir el seu primer anys de vida el Bolonia tancava portes a l'octubre de 1912. 

*1911.- Anunci que certifica la conversió del Cine Granvia en Gran Cine Bolonia a partir del dissabte 12 d'agost d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

*1911.- Programa del dia 30 d'agost. (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

*1912.- Anunci publicat el dia 8 d'octubre. Un dels últims com a Cine Bolonia. (Font: ARCA - La Publicitat). 

La següent i última etapa del local correspon al Cine Alhambra. Amb aquest nom va oferir pel·lícules des del dia 13 de novembre de 1912 fins al 1914

[1].- Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Editorial Proa. 1995.

[2].- Al número 743 de la Gran Via, prop de la plaça de toros Monumental, hi hagué entre 1947 i 1966 un altre Cine Granvia, conegut abans de la Guerra Civil com a Cortes Cinema.