Sala de cinema situada als números 117-119 del carrer Vallespir, fent cantonada amb el desaparegut carrer de Descatllar. Quedava emplaçada entre el camp de futbol de la UE Sants i la plaça del Centre. Va ser inaugurat durant l'etapa republicana el 17 de març de 1934, quan l'esmentada plaça havia estat rebatejada i dedicada a Ernest Ventós.
*1930's.- Solar on s'instal·là el Cinema Vallespir a la cantonada del carrer del mateix nom amb Descatllar en un extrem de la plaça del Centre. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
Va ser el segon cinema existent al carrer Vallespir, que abans havia vist néixer al seu número 27 el Salón Colón (1911-1943). El Vallespir va pertànyer a l'empresa Cines Las Arenas S.A. (CLASA), que gestionava també els Arenas, Gayarre, Liceo i Colón, tots ells al barri de Sants, a banda del cine Horta.
Tenia una capacitat de 1.400 localitats distribuïdes sobre una superfície de 814 metres quadrats que conformava un solar de 22 per 37 metres.
El seu primer gerent va ser Pedro Elías i amb l'arribada del franquisme se'n faria càrrec Juan Estrada Clerch (1907-1985), que apart del seu interès pel negoci del cinema, va ser també un dels prohoms de la UE Sants, entitat esportiva organitzadora de la Volta ciclista a Catalunya, que va presidir durant 27 anys. Estrada, acreditat falangista, va ser també procurador a les Corts franquistes i president del Sindicat Provincial de l'Espectacle.
El Vallespir era un cinema de barri sense cap més pretensió, que va acomplir perfectament la seva finalitat d'oferir setmanalment programes dobles al veïnat d'aquella zona del barri de Sants, que s'estenia fins al límit amb el de Les Corts.
Va tenir l'honor de ser una de les 10 sales cinemes de Barcelona en les que es va projectar la superproducció de Cecil B. DeMille Los Diez Mandamientos durant la setmana santa de 1963. Un any i mig després, el 6 de desembre de 1964, després de 30 anys de servei, va oferir el seu últim programa amb la projecció de El sheriff terrible i Zulú.
Tot seguit es va reparcel·lar la zona, amb la desaparició del carrer Descatllar i la construcció de blocs d'habitatges, al mateix temps que la plaça del Centre va ser creuada pel mig per l'eix Berlín-Avinguda de Madrid. Durant les primeres setmanes de 1965 es va tramitar el seu enderroc a través de Derribos Balagué amb l'arquitecte Jaume Contijoch Batlle com encarregat del procés [1].
*1962.- L'edifici que ocupava el cine Vallespir fent cantonada amb Descatllar (fletxa vermella) durant la copiosa nevada de desembre d'aquell any. (Foto: Autor desconegut)
