Durant la primera meitat del segle XX, a l'històricament maleit carrer Robador, nucli principal del comerç de la prostitució al Barri Xino , farcit de bars de cambreres i alguns locals de venda de gomes i tractament de malalties venèrees, hi destacà una taverna que va sobreviure al degradant ambient que l'envoltava i que fou coneguda sempre com Cal Peret i més tard també com la Taverna dels Cantaires.
*1933.- Dos retalls amb l'article sencer que Sebastià Gasch va publicar a Mirador, on el cronista fa una descripció molt acurada de Cal Peret. (Cliqueu a sobre per ampliar)
El local oferia menjars casolans a preus molt econòmics. Els cargols i els pops amb allioli eren l'especialitat de la casa i els plats més celebrats. Pere Ferrer i Mestres, el popular Peret, era l'ànima d'aquest establiment que havia obert portes al 1909. A l'interior un vell piano presidia el local i s'hi donaven classes de solfeig finançades pel propi Peret als aprenents que voluntàriament s'hi apuntaven. El local va esdevenir una mena de nucli d'entusiastes del cant que s'hi aplegaven totes les tardes. Els aprenents de cantaires varen passar a constituir el valor més preuat de la taverna, de tal manera que cap a la dècada dels 1930's l'ideari popular va acabar batejant el sempre animat bar del Peret com La Taverna dels Cantaires. La premsa aviat es feu ressó de l'originalitat d'aquell local i l'afluència de públic va créixer considerablement durant els anys de la República. El cronista Sempronio explicava que Peret va acreditar un deliciós pa amb tomàquet que era devorat pels matrimonis burgesos que freqüentaven el local, el qual ja figurava inscrit en l'itinerari turístic de la nuit barcelonina [1].
A mitjanit, quan el Liceu acabava la seva funció era típic anar a la taverna. Allà s'hi trovaben barrejats els personatges més elegants de l'aristocràcia ciutadana, que havien gaudit de l'òpera des de la platea, fins als més humilds de l'últim pis del gran teatre.
Explica Paco Villar que una nit de 1935 van coincidir a la taverna del Peret la cantant italiana Toti dal Monte, el baríton Luis Montesano i el boxador Alf Brown. Els dos primers acabaven d'actuar al Liceu i varen interpretar dins la taverna uns fragments del Rigoletto de Giuseppe Verdi en honor del campió de boxa [2]. No va ser l'única vegada que artistes del Liceu hi passaren a cantar alguna peça.
Una altra imatge de l'interior de La Taverna dels Tenors
El local va a anar perdent volada amb la Guerra Civil i la dictadura i en els seus ultims anys era més una evocació del seu gloriós passat que una altra cosa. El 1953, la mort de Pere Ferrer, que tenia aleshores 69 anys, va suposar també la d'aquest històric i pintoresc local.
El local va a anar perdent volada amb la Guerra Civil i la dictadura i en els seus ultims anys era més una evocació del seu gloriós passat que una altra cosa. El 1953, la mort de Pere Ferrer, que tenia aleshores 69 anys, va suposar també la d'aquest històric i pintoresc local.
Joan Manuel Serrat no es va oblidar de Cal Peret a la seva cançó La Carmeta, que recorda diversos racons i locals populars del Barri Xino.
Potser, enyorant l'Edén,
l'Arnau i el Bataclan
i les nits de cal Peret,
se li ha anat doblegant
l'esquena a poc a poquet
l'Arnau i el Bataclan
i les nits de cal Peret,
se li ha anat doblegant
l'esquena a poc a poquet
a la Carmeta!
[1].- Sempronio. Secretos de Barcelona. Ed. Barna SA. 1960.
[2].- Villar, Paco. Historia y leyenda del Barrio Chino. Ed. La Campana. 1996
