Sala de cinema situada al carrer Obradors 10-12, que va ser inaugurada el 1923 amb el nom de Cine Nuevo amb un aforament per a 800 localitats. La primera empresa que el va gestionar fou Triunfo que explotava també la sala del mateix nom al carrer Rec Comtal i el cinema Marina de la Barceloneta. El cinema sonor hi va arribar el dia 17 de març de 1932 i va aguantar fins el 1938 quan va ser tancat davant la inseguretat que regnava a la ciutat amb l'imminent desenllaç de la Guerra Civil.
Quan va reobrir, el 27 de novembre de 1939, va canviar el seu nom original pel de Castilla i va programar dues sessions que incloïen El perro de Flandes i Pimpinela Escarlata a la tarda i Melodía de Broadway 1938 i Apuesta por amor a la de nit.
Bàsicament era un cinema de barri, si bé el seu especial emplaçament prop del nucli del sempre animat carrer Escudellers potenciava també una clientela llunyana que hi venia atreta per la presència de dones que practicaven el sexe manual entre la foscor de la sala. Als estius era habitual defensar-se de la calor obrint les portes. Des del carrer es podien sentir perfectament els diàlegs de les bandes sonores dels films.
Al març de 1984 el Castilla va formar part del primer paquet de sales de cinema que es van apuntar a l'exhibició de cinema pornogràfic sota la denominació de Sala X. La pel·lícula que va estrenar aquesta etapa va ser la mítica Garganta Profunda (Deep Throath) de Gerard Damiano, interpretada per la legendària actriu porno Linda Lovelace. Les cues durant els primeres setmanes d'exhibició van ser llarguíssimes, l'aforament havia quedat reduït a 200 butaques i els preus de l'entrada oscil·laven entre 400 i 500 pessetes de l'època. Aquesta aventura X al carrer Obradors va durar només 4 anys i la sala va tancar definitivament portes el 26 de juny de 1988. Uns mesos després el local fou enderrocat i en el seu lloc s'hi va aixecar un local de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.
