divendres, 13 de maig del 2011

RIERA D'EN MALLA.

MIQUEL BARCELONAUTA


*1885.- Un plànol d'Enric Vilaplana sobre el que s'ha marcat en blau el curs de la Riera d'En Malla. Hi podem apreciar el gir sobtat que feia el curs de la riera abans d'arribar a la plaça Catalunya on prenia la direcció del carrer de Casp i després s'orientava cap al Bogatell. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

*1892.- Església dels Jesuites del carrer de Casp. La Riera d'en Malla seguia el curs d'aquest carrer en direcció cap a Fort Pienc i el Bogatell. Observi's l'alçada de la vorera i el pont amb baranes instal·lat per creuar la riera. (Foto: Arxiu Històric de Barcelona)  

Entre les nombroses rieres que surcaven el pla de Barcelona des de Collserola en direcció al mar, l'anomenada Riera d'en Malla en el seu primer tram feia de separació natural entre els antics termes municipals independents de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles. El nom de Malla venia d'una gran finca situada a la part més alta de l'actual Rambla de Catalunya.
De fet, recollia les aigues de la riera de Vallcarca i iniciva el seu curs a partir de la plaça Lesseps. La seva llera coincidia amb el traçat sinuós de l'actual avinguda Príncep d'Astúries. En aquest tram se l'anomenava també Riera de Cassoles. En arribar al principi del carrer Saragossa s'unia amb la Riera de Sant Gervasi i baixava fins a l'actual Plaça Gal·la Placídia. Seguint el seu curs descendent, es tornava a bifurcar en dos: La Riera de Sant Miquel i la pròpia Riera d'en Malla que continuava fins a creuar la Diagonal i s'endinsava cap a l'Eixample fins prendre el curs de l'actual Rambla de Catalunya per arribar fins els límits de la muralla de Barcelona. De fet, l'antiga Estació del tren de Martorell, que hi havia a la Rambla de Catalunya cantonada amb Ronda Universitat, va rebre també el nom d'Estació de la Riera d'en Malla.
A mesura que l'Eixample anava urbanitzant-se es feia cada cop més urgent procedir a canalitzar i desviar aquesta riera. Els dies de pluja intensa el fang cobria els carrers de la trama Cerdà i la Riera d'en Malla esdevenia una amenaça pels ciutadans.
Mentre la ciutat patia greus problemes de salut pública a conseqüència de les inundacions provocades per les baixades d'aigua cap a la ciutat, el projecte de canalització i soterrament de la Riera d'en Malla, va estar sempre impregnat de polèmica en gran part perque es varen plantejar diverses alternatives.
Finalment la riera es desviava abans d'arribar a la plaça Catalunya, a partir de l'indret on després hi hagué el Teatre Barcelona,  tot encarant el carrer Casp en direcció cap a Fort Pienc i el Bogatell. Nombrosos ponts i pontets acompanyaven el seu recorregut abans que no va ser coberta del tot.

*1888.- Pont sobre la Riera d'en Malla a la cruïlla amb el Passeig de Gràcía en un dibuix de l'època. (Font: Arxiu Històric de Barcelona)



*1895.- Dos dibuixos del pas de la Riera d'en Malla pel carrer de Casp. En la de dalt davant l'església del Jesuïtes i en la d'abaix a la cruïlla amb Roger de Llúría on el curs de la riera feia un revolt i abandonava el  carrer Casp.

*1890's.- Imatge fotogràfica captada des d'un punt molt similar al del dibuix anterior a la cantonada Casp / Roger de Llúria. (Font: Casp Històric).

LA PANSA. Cafè. Plaça Espanya. (1900-1968)

MIQUEL BARCELONAUTA




Un dels dos establiments que varen obrir portes a la plaça Espanya coincidint amb la inauguració de la nova plaça de toros de Les Arenes, va ser el cafè La Pansa. Aquest local era propietat d'un fabricant de cartró de Sants, Joan Montaner, al qual també pertanyia el local veí anomenat La Montera. A l'altra banda d'aquella mateixa vorera hi havia un altre cafè conegut com Al Canto i el primer Cinema Bohème just on actualment arrenca el carrer Creu Coberta. A La Pansa, que va ser inaugurada el dia 29 de juny de 1900, s'hi servien només cafès i begudes contràriament a La Montera on s'hi podia menjar. Així ho havia disposat el propietari comú d'ambdós establiments Montaner en el moment d'arrendar els locals. A partir d'aquell 1900 en que començaren les curses de braus a Les Arenes, La Pansa va començar a adquirir un protagonisme creixent en l'entorn d'una plaça Espanya, que encara només era un cercle descampat on cada any s'instal·lava l'envelat de la festa major d'Hostafrancs.  

Sobre els orígens de La Pansa és destacable i admirable la tasca de recerca històrica duta a terme per Antoni García Palacín, que també aporta dades inèdites sobre la història del barri d'Hostafrancs. Segons les seves investigacions el nom de La Pansa prové dels gots d'aiguardent amb una pansa dins amb que el nou local intentava atraure l'atenció dels habituals de la zona. També Paco Villar hi dedica un capítol complet en un dels seus llibres sobre els cafès històrics de Barcelona [1].

*1903.- Una vista de La Pansa des del mig de la Plaça Espanya, a l'esquerra el cafè Al Canto i el Cinema Boheme ja al carrer Creu Coberta. (Foto: Angel Toldrà Viazo)

*1903.- Imatge panoràmica que ubica la foto de dalt en l'entorn de la Plaça Espanya (Foto: Ángel Toldrà Viazo. Cliqueu a sobre per ampliar-la)

Si hi va haver un home cabdal en la història de La Pansa, aquest va ser Joan Barrera i Moyàs, un arbocenc d'origen que va començar a treballar de molt jove al local i que en pocs anys en va esdevenir l'encarregat. Al 1914 va donar un pas més i va comprar el local. Anys després La Pansa va iniciar un procés expansiu amb l'ocupació del local veí de La Montera i la seva àmplia terrassa va esdevenir lloc idoni pels resopons dels clients dels locals del Paral.lel, que acabaven allà les seves rutes nocturnes.

*1920's.- Una vista del Cafè La Pansa a la cantonada de la Plaça Espanya amb l'arrencada del carrer Tarragona, quan ja havia absorbit el local inicialment ocupat per La Montera

De fet, la fauna humana que freqüentava La Pansa era d'allò més variat (aficionats als toros, habituals del Paral·lel, treballadors de l'Escorxador, carreters, tractants de bestiar, pagesos i també individus de mala vida que exercien la delinqüència de baixa intensitat) [2]. 

*1903.- Notícia d'un incident violent esdevingut a La Pansa. (Font: ARCA/ El Diluvio. Edició del 8 d'octubre).

Davant d'aquesta variada parròquia Barrera es va saber fer respectar per tirar el negoci endavant i fer-lo créixer. El local acabaria organitzant banquets i disposant de cinc taules de billar. D'aquesta forma als anys 1920's s'havia convertit en el local de referència de la plaça Espanya, talment com a la plaça Catalunya ho era el Cafè de l'Hotel Colon. L'arribada de l'Exposició Internacional de 1929 va canviar radicalment la fesomia de la plaça Espanya que fou íntegrament reurbanitzada i els edificis enderrocats. No obstant, l'aixecament de l'edifici del rellotge no va acabar amb La Pansa. A Joan Muntaner li foren adjudicats els baixos de la cantonada amb Creu Coberta del nou edifici de façana de totxo conegut com l'Hotel número 1, que després seria caserna militar i escola.
Als anys de la República La Pansa era també l'habitual punt de trobada dels aficionats al ciclisme, un esport molt popular i desenvolupat des de la secció ciclista de l'Unió Esportiva de Sants que anualment organitzava la Volta a Catalunya. El tret de sortida d'aquesta cursa era sempre davant de La Pansa. De l'esport de la bicicleta Montaner n'era un fervent practicant i seguidor.  
Durant la dictadura franquista, La Pansa va continuar animant la vorera muntanya de la plaça davant de l'accés al Metro Transversal on la seva terrassa continuava marcant el ritme de l'activitat de la zona. El local va continuar actiu fins al 1968 quan fou clausurat.

*1937.- La Pansa reubicada a la cantonada amb Creu Coberta després de la construcció de l'Hotel núm. 1 de l'Exposició. (Foto: Carlos Pérez de Rozas).

*1960's.- Una altra imatge de La Pansa en la seva última etapa a la cantonada amb Creu Coberta. 


[1].- Villar, Paco. Barcelona, Ciutat de cafès. Viena Edicions., 2013. 
  
[2].Lladó Figueras, Josep Maria i Cuello, Ramón.- Memorias anecdóticas del Bar La Pansa. Sans!. 1956-57