El realitzador català Ignacio Ferrés Iquino, fill de Valls, pot considerar-se com un dels directors més prolífics del cinema espanyol del segle passat.
L'any 1950 va assabentar-se que el saló de ball Amaya, situat als números 106-108 de l'avinguda del Paral·lel, havia tancat el seu local i va decidir quedar-se'l. Allà hi va instal·lar uns estudis cinematogràfics amb tres platós, divuit camerins, una sala de maquillatge i perruqueria, tres oficines de producció, cinc sales de muntatge i una sala de projecció de 10 per 15 metres amb 37 localitats. Tot plegat disposava de calefacció a diferència dels altres estudis existents aleshores a Barcelona que eren gèlids i poc comfortables pels actors i altres professionals que hi treballaven. Durant els seus vint anys d'existència, els Estudis IFI, que també van ser coneguts com els Estudis del Paral·lel, varen viure el rodatge de 74 llargmetratges, 32 curtmetratges, així com escenes de 59 pel·lícules d'altres productores. El seu nom IFI no era més que les inicials del noms i cognoms del seu propietari.
A la façana que donava al Paral·lel, unes vitrines exposaven fotografies dels films que s'hi rodaven i de les pel·lícules que eren a punt d'estrenar-se. A l'interior, una escala de cargol conduïa a l'altell on hi havia el despatx del productor i director, des del que es podia veure tot el plató.
L'any 1950 va assabentar-se que el saló de ball Amaya, situat als números 106-108 de l'avinguda del Paral·lel, havia tancat el seu local i va decidir quedar-se'l. Allà hi va instal·lar uns estudis cinematogràfics amb tres platós, divuit camerins, una sala de maquillatge i perruqueria, tres oficines de producció, cinc sales de muntatge i una sala de projecció de 10 per 15 metres amb 37 localitats. Tot plegat disposava de calefacció a diferència dels altres estudis existents aleshores a Barcelona que eren gèlids i poc comfortables pels actors i altres professionals que hi treballaven. Durant els seus vint anys d'existència, els Estudis IFI, que també van ser coneguts com els Estudis del Paral·lel, varen viure el rodatge de 74 llargmetratges, 32 curtmetratges, així com escenes de 59 pel·lícules d'altres productores. El seu nom IFI no era més que les inicials del noms i cognoms del seu propietari.
Ignacio F. Iquino (1910-1994)
A la façana que donava al Paral·lel, unes vitrines exposaven fotografies dels films que s'hi rodaven i de les pel·lícules que eren a punt d'estrenar-se. A l'interior, una escala de cargol conduïa a l'altell on hi havia el despatx del productor i director, des del que es podia veure tot el plató.
A finals dels anys seixanta, la productora d'Iquino passava per serioses dificultats econòmiques i el solar on hi havia els estudis va ser venut a una immobiliària. L'any 1970, el local, que ja amenaçava ruïna, va ser enderrocat. L'últim film que s'hi va realitzar fou La diligencia de los condenados, un spaguetti-western dirigit per Juan Bosch. Al mateix lloc, un cop desapareguts els estudis, s'hi va aixecar el 1973 un nou edifici que als seus baixos hi acollí una discoteca que, al llarg del temps, canviaria sovint de nom (Barbarroja, Fannia, Palacio de la Salsa, etc.).
*1952.- Un anunci d'Iquino publicat a La Vanguardia sol·licitant actors secundaris per a una pel·lícula
