Inaugurat a finals de 1987, en el mateix local que fins al 1984 havia acollit sessions de teatre, cinema i varietats l'Ars tornava a l'actualitat amb afegitó del mot Studio que completava la seva nova denominació. Efectivament l'Ars Studio va incorporar-se amb rapidesa a les intenses nits de la Barcelona preolímpica a través d'un projecte promogut per Albert Freixa i Guillermo Serra, que van crear un espai àmpli i fred (com era habitual en l'estètica i l'interiorisme que triomfava i dominava en aquells anys).
El local es va convertir doncs en un dels nius d'obligada visita dels noctàmbuls de l'època fins adquirir una certa fama out-law com a niu generador d'episodis plens d'excessos, disbauxa frenètica i consum habitual de drogues als lavabos, que esdevingueren una mena de reservats o annex alternatiu pels clients habituals on fins i tot s'hi assajava la pràctica d'exercicis sexuals sense massa problemes. Les noticies sobre el consum de drogues, bàsicament cocaïna, van arribar a alertar a les autoritats, fins al punt que va tenir alguns problemes amb la justícia i patir algun tancament temporal per ordre governativa, que encara va contribuir a engrandir més la llegenda de l'Ars Studio com un local trangresor.
Pel que fa a la música l'Ars Studio pot considerar-se un dels primers locals d'acid house de la ciutat amb Cesar de Melero com a mestre de cerimònies. L'Ars Studio va tancar portes a finals de 1992. Un parell d'abans abans, al febrer de 1989, el local havia rebut la visita de l'artista Keith Haring, que va pintar un petit mural en una de les parets de la sala que va persisitir en la següent etapa del local a partir de 1995, que fou quan la sala acollí el Club Billares Ars.
