El Dique Flotante va ser un nom indissociable de la història de l'alta costura de qualitat a la Barcelona del segle XX. El negoci havia nascut l'any 1899 fundat per Joaquim Beleta i Mir a la Rambla. Va ser però al 1929, en una Barcelona eufòrica que celebrava l'Exposició Internacional, quan es va inaugurar l'establiment més emblemàtic de la seva història a la cantonada entre el Portal de l'Àngel i el carrer Canuda. Constava de vàries plantes i va ser dissenyada pel decorador Antoni Badrinas i Escudé (1882-1969), que va obtenir el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona en la modalitat d'interiorisme.
Després de la Guerra Civil, El Dique Flotante va ser una de les cases fundadores de la Cooperativa d'Alta Costura juntament amb Santa Eulalia, Carmen Mir, Pertegaz i Pedro Rovira. El Dique Flotante va ser capdavanter en l'alta costura i les seves col·leccions de temporada van desfilar regularment pels salons de moda a partir de 1941 i nodrien els armaris de les classes més adinerades. Amb el pas del temps, igual que les altres botigues de moda emplaçades a Ciutat Vella, van abandonar el barri antic per obrir sucursals a l'Eixample. El Dique... va començar la seva expansió amb la ubicada al passeig de Gracia cantonada amb Diputació.
El 1965 al costat de Pedro Rodríguez i Balenciaga va participar al saló d'alta costura de Noya York. Els germans Ricardo i Francisco Beleta van ser els principals modistos oficials de la marca. La botiga de Portal de l'Àngel va tancar el 1968, les altres van aguantar fins l'any 1988.
