Agraïments a VÍCTOR OLIVA i ENRIC COMAS i PARER
Els carrers del sector de l'Esquerra de l'Eixample més pròxim a la Diagonal, el que va del tram final del carrer del Comte d'Urgell fins a l'actual plaça de Francesc Macià, van rebre noms de grans ciutats. París, Londres i Buenos Aires van ser les escollides per aquest ordre en sentit ascendent.
El carrer París havia estat anteriorment carrer de la Indústria, el mateix nom que rebia aquesta via a l'altra banda de l'Eixample, La trama urbana de l'antiga vila de Gracia però, impedia la seva continuïtat i el sector de ponent va ser finalment rebatejat amb el nom de la capital de França.
El carrer Buenos Aires, molt més curt, no es va consolidar fins el desmuntatge de la Granja Experimental que ocupava aquell indret del final del carrer del Comte d'Urgell.
Finalment, pel que fa al carrer Londres, va rebre anteriorment els noms de Rocafull i després de Coello. El carrer va estar especialment animat a principis de segle per la presència del camp de futbol del Barça i per les tertúlies esportives que s'organitzaven al bar Velódromo, un establiment que ha resistit el pas del temps.
Més enllà de la carretera de Sarrià cap a la banda de ponent, hi destacava l'església parroquial de Sant Eugeni I Papa, construida entre 1880 i 1883 per Jeroni Granell, com a element més singular al costat de l'antic Hospital del Sagrat Cor. Ambdues instal·lacions encara hi són avui. L'església conservant el seu vell edifici i l'hospital refet, ampliat i totalment reformat en dues etapes.
El carrer de Coello va canviar definitivament de nom el 29 de març de 1922. S'acostava l'Exposició Internacional i la ciutat va voler dotar-se d'un caràcter més cosmopolita amb aquests canvis de nom. Així fou com el pintor barroc madrileny Claudio Coello (1642-1693) va donar pas a la capital britànica al nomenclator de carrers barcelonins.