MONTSE GUILLÉN . Restaurant. Marià Cubí 195. (1980 - 1986)

Formada a la cuines dels restaurants Can Borrell a Meranges i La Venta, al cim del trajecte del tramvia blau del Tibidabo, la Montse Guillén (Melilla 1946), filla d'una coneguda familia de restauradors (Jaume Guillén i Lola Pijoán són els seus pares), va decidir al 1980 muntar el seu propi restaurant al barri de Galvany, un sector aleshores molt animat i concorregut a les nits barcelonines. Per dur a terme el seu projecte, va comptar amb la col·laboració de reconeguts artistes, emergents i consolidats del panorama barceloní.

Així doncs, noms com Mariscal, América Sánchez, Llorenç Torrado, Eloy Lanciego, Carlos Riart o Gabriel Ordeig van intervenir en el projecte de disseny i execució d'aquest local. La propietària declarava que molts artistes havien decidir canviar la seva obra per menjars al Montse Guillén. El restaurant no era gaire gran, però tant el seu disseny tant a nivell d'interiorisme com contingut de la carta de menjars representaven una inequívoca aposta per la innovació. Era el naixement del que després s'anomenaria nova cuina catalana.

*1980.- Una il·lustració de Javier Mariscal per a la promoció del local.

*1980.- L'entrada al local des del carrer Marià Cubí.

*1980.- Montse Guillén, al centre de la imatge, amb l'equip de cuiners i cambrers del seu restaurant. (Foto: © Montse Guillén)

La carta oferia un ventall de propostes molt suggerents i sobretot originals. 

La vida del restaurant Montse Guillén a Barcelona no va ser gaire llarga. La inquieta restauradora catalana va deixar el negoci en mans dels seus pares per marxar als Estat Units i iniciar nous projectes. Un d'ells, al barri de TriBeCa del Baix Manhattan de  Nova York, va ser especialment rellevant i es materialitzà en l'obertura del restaurant Internacional Tapas & Bar (1984-86), que va descobrir les tapes i la nova cuina catalana a la gran metrópoli nordamericana. Tots els famosos del moment residents a la gran poma (Basquiat, Warhol, Bianca Jagger, Robert de Niro entre molts d'altres) hi feien cap habitualment. 

*1984.- Dues imatges del Internacional Tapas- Bar obert el 1984 per Montse Guillén i Toni Miralda a Nova York.

Després de la marxa de la Montse Guillén a Nova York el restaurant només va durar un parell més de temporades i va tancar a l'estiu de 1986. Al local s'hi va emplaçar després un nou restaurant, el Cavallet de Mar.

CLUB NIÁGARA. Taquígraf Serra 18. / Equador (1966-2010's)

  

Dins del que s'anomenà Barri Xino Perfumat, un dels locals de més anomenada entre els d'aquest sector va ser el Club Niágara, situat a la cruïlla entre els carrers Taquígraf Serra i Equador, davant de la Colònia Castells. Aquesta zona, a cavall entre l'Esquerra de l'Eixample i el barri de Les Corts, es va anar poblant de nous edificis a partir dels inicis dels anys 1960's i els seus baixos van atraure el negoci de la prostitiució en la seva modalitat de les barres americanes. En  el cas del Niágara l'entrada al local es podia fer discretament per un accés pel carrer Equador, mentre que al carrer Taquígraf Serra hi havia l'entrada més cridanera amb rètol de neó, parets revestides de miralls i sovint també un gestor de porta per evitar problemes. 

*1966.- Les ofertes de treball de cambrera d'alterne al Niágara van ser habituals durant varies dècades als fulls d'anuncis de la premsa de la ciutat. Aquí reproduim el primer que hem localitzat de l'any 1966 quan es va obrir el Niágara. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

Oriol Comas i Ángel Juez van incloure una ressenya d'aquest establiment en el seu recull de locals nocturns de Barcelona [1], una guia editada durant l'esclat de l'oci nocturn a la ciutat en el període preolímpic. En ella els autors feien esment de l'encarregada del local, una tal Fara, a la que se la considerava un autènctica experta en saber adjudicar a cada client el més adequat a les seves preferències. 

[1].- Comas i Coma, Oriol & Àngel Juez. Nits de Bars. Parsifal Edicions. Barcelona. 1990. 

CARRER DE BERNAT METGE (1931-1944)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1939.- El carrer Bernat Metge apareix en aquesta foto a l'esquerra de la imatge sense urbanitzar. A la dreta veiem el carrer Gelabert. (Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).

Via projectada per recórrer el límit entre l'Eixample i els barris de Les Corts i Sants seguint el trajecte de la que avui coneixem com Avinguda Josep Tarradellas. Aquest carrer ja figurava al Pla d'Ildefons Cerdà (1860) com tancament de la quadrícula de l'Eixample per la zona de Ponent. Posteriorment va ser anomenada Via P (1917) per enllaçar l'actual plaça de Francesc Macià amb els barris de Sants i Hostafrancs. Durant la dècada dels 1920's i la dictadura primoriverista, va adoptar el nom de la Infanta Carlota Joaquima fins que amb l'arribada de la República va passar a ser dedicat a Bernat Metge [1], nom que se li va adjudicar el 26 d'agost de 1931.

De fet, era poc coneguda amb seu nom oficial. A la part més pròxima a la Presó Model coincidia amb el curs del carrer de Joanot Martorell fins a la cruilla amb el carrer Crabinetti i algun nuclis de barraques en part desapareguts durant l'esponjament al que fou objecte la zona amb motiu de l'Exposició de 1929. El curs del carrer Bernat Metge seguia després cap a Les Corts coincidint amb el de la Riera de Magòria.    

Com a carrer de Bernat Metge se'n conserven ben porques imatges. Això no és estrany si considerem que el seu traçat presentava múltiples trams interromputs per la presència d'instal·lacions industrials i grans magatzems en aquella zona a cavall entre els barris de Les Corts i Sants. En realitat era un espai poc agradable a la vista, ple de descampats i mancat d'asfalt i de voreres, amb zones que els dies de pluja esdevenien autèntics fangars. Una de les fabriques més importants i que tallava radicalment el seu projectat recorregut era la Fàbrica de Productes Químics coneguda propularment com El Vidriol. Per la part més propera a la carretera de Sarrià també van haver-se d'expropiar terrenys pertanyents a les religioses del convent de Loreto.

*1932.- Marcat en vermell sobre el plànol veiem el curs del carrer Bernat Metge des de la Presó Model en direcció a la Diagonal (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Oficialment el carrer Bernat Metge va sobreviure a la Guerra Civil. Finalment però, va desaparèixer el 27 de desembre de 1944, quan el règim franquista va optar per rescatar oficialment el nom de la Infanta Carlota a qui es va tornar a dedicar el carrer. No obstant, les hemeroteques ens diuen que, ja des de després de la Guerra, als edificis del tram situat entre la Plaça de Calvo Sotelo (actual Francesc Macià) i la carretera de Sarrià se'ls identificava amb número del carrer Infanta Carlota Joaquima. 

*1950.- La fàbrica del Vidriol poc abans de ser expropiada. Era situada al final del carrer Entença i va impedir durant molts anys l'obertura del carrer de Bernat Metge. Finalment, la urbanització del carrer de la Infanta Carlota va provocar la seva desaparició. (Foto: Bonaventurt Batlle i Piera. AMDC) 

--------

[1].- Bernat Metge (1340-1413) va ser un notable escriptor, traductor i un dels millors prosistes en llengua catalana.