El primer local estable de projecció de cinema que hi hagué al Paral·lel va obrir portes el dia 15 de desembre de 1897. Aquesta nova atracció aviat faria furor, no només entre els habituals d'aquell naixent Paral·lel, sino també entre el públic en general que hi feia cap atret per la novedosa experiència de veure imatges en moviment.
Estructuralment, aquell Cinematògraf Lumière era poc més que una modesta barraca de fusta encaixonada entre la Gran Barbería del Obrero i el primer Teatro Olympia que hi hagué al Paral·lel.
Per a la primera funció del dia de la inauguració es va programar la projecció de nou curts: Soldados en el campamento, Llegada de un tren, Llegada de Mazzantini a la playa, Corrida de toros, Riña de mujeres, Batalla en la nieve, Baño de Diana, Desfile de lanceros de la reina i Caballería pasando un río.
Per a la primera funció del dia de la inauguració es va programar la projecció de nou curts: Soldados en el campamento, Llegada de un tren, Llegada de Mazzantini a la playa, Corrida de toros, Riña de mujeres, Batalla en la nieve, Baño de Diana, Desfile de lanceros de la reina i Caballería pasando un río.
Aviat aparegué la competència, bàsicament protagonitzada per un altre cinematògraf, el Metensmograf o Farrusini que, a pocs metres d'aquell en direcció a la plaça Espanya, va obrir el lleidatà Enric Farrús al setembre de 1898.
El Lumière va desaparèixer pocs anys després del canvi de segle i el terreny resultant va servir per instal.lar-hi una zona de descans del veí Teatre Olympia abans de construir-hi el Café Concert Sevilla.
