Agraïments a MIQUEL F. PACHA
La Casa Rosich ha passat a la història de la ciutat per haver estat l'última edificació que va quedar dempeus al mig de la Plaça Catalunya.
*1901.- Vista de la façana posterior de la Casa Rosich amb els anuncis de Café Tupinamba i Las Tinajas. (Foto: Girau Iglesias)
El procés per alliberar d'edificis tot l'espai central i poder tot seguit urbanitzar la plaça no va ser fàcil. Ildefons Cerdà no havia previst la Plaça Catalunya quan va dissenyar el seu projecte d'Eixample i va ser posteriorment quan es va decidir alliberar un gran espai entre el començament de la Rambla i el Passeig de Gràcia.
*1900's.- Una imatge llunyana de la Casa Rosich des del capdamunt de la Rambla de Canaletes. (Foto: Enric Dodero /ANC)
A la dècada dels 1880's el centre de l'actual plaça era ocupat per diversos edificis que progressivament s'anirien enderrocant. A la banda de muntanya, tocant a l'inici de la Rambla Catalunya, hi havia la Casa Estruch amb el seu Museu de l'Armeria annex enderrocada el 1901, la Casa Gibert ocupà la zona central fins el 1895 igual que el cafè La Pajarera que era tocant a Passeig de Gràcia. Amb caràcter provisional i coincidint amb l'Exposició de 1888 es va instal·lar també el Panorama Waterloo davant de la cantonada amb Bergara. Pel que fa al costat mar, que era la continuació de l'actual carrer Fontanella, hi havia el Circ Eqüestre Alegria enderrocat el i al seu costat la Casa Grases i la Casa Rosich.
*1902.- 13 de juny. Seguici fúnebre de l'enterrament de Mossèn Cinto Verdaguer al seu pas per la Plaça Catalunya. Assenyalada amb la fletxa es veu la Casa Rosich poc abans de ser enderrocada.(Foto: Arxiu Històric Municipal de Barcelona)
La Casa Rosich havi estat edificada a mitjans dels anys 1860's i no tenia cap valor arquitectònic especial, però va aguantar fins l'any 1902 quan ja s'havia urbanitzat i enjardinat la resta de la plaça. En els seus últims anys destacava per l'anunci dels Cafès Tupinamba que hi havia a la part superior de la façana posterior i que era visible des de la cantonada amb les Rambles. L'edifici encara va poder ser testimoni del seguici fúnebre que va passar per davant el dia de 13 de juny de 1902 en morir Mossèn Cinto Verdaguer. L'enderrocament definitu va esdevenir una mena d'espectacle. L'alcalde Manuel Fabra i Ledesma va assistir personalment a l'inici simbòlic de la demolició el 15 d'agost. I el 2 d'octubre l'ajuntament va voler aprofitar l'avinentesa per fer-hi un simulacre d'incendi amb les restes de l'edifici [1]. Entre els bombers i el fort xàfec que va caure sobre al ciutat aquell dia les flames van ser fàcilment dominades.
*1902.- Retall de La Vanguardia del dia 25 d'octubre
La desaparició de la Casa Rosich va permetre completar la primera urbanització en X de la plaça dominada per les fileres de palmeres datil·leres i plàtans. Curiosament els hereus dels Rosich, que van reclamar ser indemnitzats per l'expropiació del solar de la casa, no varen poder cobrar, després de molts plets, fins l'any 1931 [2].
*1902.- Una de les poques imatges que es conserven de la façana davantera de Can Rosich. (Font: L'Esquella de la Torratxa, 10 d'octubre de 1902, Biblioteca de Catalunya)
[1].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça de Catalunya. Edicions La Campana. 1995
La Casa Rosich havi estat edificada a mitjans dels anys 1860's i no tenia cap valor arquitectònic especial, però va aguantar fins l'any 1902 quan ja s'havia urbanitzat i enjardinat la resta de la plaça. En els seus últims anys destacava per l'anunci dels Cafès Tupinamba que hi havia a la part superior de la façana posterior i que era visible des de la cantonada amb les Rambles. L'edifici encara va poder ser testimoni del seguici fúnebre que va passar per davant el dia de 13 de juny de 1902 en morir Mossèn Cinto Verdaguer. L'enderrocament definitu va esdevenir una mena d'espectacle. L'alcalde Manuel Fabra i Ledesma va assistir personalment a l'inici simbòlic de la demolició el 15 d'agost. I el 2 d'octubre l'ajuntament va voler aprofitar l'avinentesa per fer-hi un simulacre d'incendi amb les restes de l'edifici [1]. Entre els bombers i el fort xàfec que va caure sobre al ciutat aquell dia les flames van ser fàcilment dominades.
La desaparició de la Casa Rosich va permetre completar la primera urbanització en X de la plaça dominada per les fileres de palmeres datil·leres i plàtans. Curiosament els hereus dels Rosich, que van reclamar ser indemnitzats per l'expropiació del solar de la casa, no varen poder cobrar, després de molts plets, fins l'any 1931 [2].
[1].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça de Catalunya. Edicions La Campana. 1995
[2].- Miralles, Francesc. Plaça Catalunya. Cajamadrid. 1987.
