Tot i que les primeres cases de menjars a la platja de la Barceloneta provenen de finals del segle XIX quan molts pescadors aprofitaven part de les seves captures per cuinar-les i oferir dinars, el boom dels restaurants de primera linia de mar en aquest barri es va consolidar bàsicament a partir de la posguerra en l'espai comprès entre els Banys de Sant Miquel i el que seria l'inici del Passeig Marítim. Allà es va formar una via paral·lela a la linia de la costa on anaven a morir els estrets carrers de la trama urbana del barri i s'hi concentrava una munió de restaurants encaixonats els uns al costat dels altres. Era també habitual veure com els empleats sortien al carrer a buscar el client i li oferien lloc per aparcar el vehicle. Aquests xiringuitos o merenderos, com se'ls coneixia popularment, tenien a la part del darrere terrasses amb entarimants sobre la platja o fixaven directament les taules dels comensals sobre al sorra.
Identificació de la zona (en vermell) on eren emplaçats aquests restaurants a primera linia de mar.
Aviat anar a mejar marisc i paelles a la Barceloneta va passar a formar part del circuit turístic per excel·lència i a la vegada també es consolidà com un costum molt propi i típic pels autòctons.
En la seva darrera etapa la restauració a primera linia de mar era a la Barceloneta un negoci consolidat i s'hi menjaven paelles i plats de marisc a dojo. Can Pinxo, Can Costa-El Deporte, Costa Azul, Catalunya, Can Costa, El Merendero de la Mari, Mar y Playa, Salmonete, L'Escamarlà, Aurora, Sol y Sombra, Casa Paulino, Rancho Grande, Miramar, La Gaviota, La Marina, Terramar i El Avión foren els noms del 18 últims supervivents abans de la desaparició definitiva d'aquell espai únic i irrepetible
Els xiringuitos varen caure sota l'acció implacable de la piqueta l'any 1994 per aplicació estricta de la Llei de Costes, que obligava a alliberar els espais contingus a la linia de la platja. L'espectacle de les màquines enderrocant aquelles petites edificacions de planta baixa va ser contemplat pels veins amb llàgrimes als ulls i amb la seguretat que una etapa de la història del seu barri quedava tancada per sempre més.
Molts dels propietaris dels xiringuitos desapareguts varen obrir nous restaurant -generalment mantenint el mateix nom- a la rehabilitada zona del Port Vell o al Passeig Joan de Borbó on l'enderrocament dels antics ràfals va permetre una paròmica sobre el port abans impossible.
*1976.- Una foto històrica del líder del PCE Santiago Carrillo amb perruca i d'incògnit davant de Can Costa acompanyat del seu amic Teodulfo Lagunero. Els comunistes esgotaven els últims temps de clandestinitat, però encara trigarien uns mesos a ser legalitzats pel govern Suárez.
*1985.- Can Costa i Cal Pinxo dos dels reastaurants de la zona que atreien més públic.
*1985.- El rètols dels xiringuitos El Salmonete, Casa Paulino, El Gato Negro o El Avión, visibles tots a la foto, donaven animació a la zona.
*1990.- Una vista nocturna dels últims anys dels xiringuitos (Foto: Anna Boyé)
*1990.- L'irrepetible i popular Bernardo (Bernardo Cortés Maldonado) amenitzava els àpats amb els seus temes d'avui i de sempre acompanyat d'una guitarra. El Virolai i l'Himne del Barça formaven part també del seu repertori habitual. (Foto: Anna Boyé)
*1994.- Punt i final. El Restaurant Catalunya, que regentava Antoni Miquel Cervero Leslie, el conegut cantant de Els Sirex, a punt de ser enderrocat. (Foto: Arxiu Popular de la Barceloneta).
*1994.- Una altra imatge dels últims enderrocs (Foto: Jordi Bellver. La Vanguardia)
Un món desaparegut, com tants d'altres. És el preu que hem hagut de pagar per obrir Barcelona al mar. Em sap greu perquè és un paisatge de la meva vida.
ResponEliminaMiquel, es poden trobar fotos.
Enric, he pujat una selecció de fotos de totes les èpoques
ResponEliminaMolt bones, Miquel!
EliminaQuanta nostàlgia has despertat!
Amb llàgrimes als ulls, és veritat. Les dels veïns, i les dels que ho teníem com a paisatge íntim. Sopar al Salmonete, amb els peus a la sorra i en Bernardo cantant i tocant la guitarra. Ràbia pel poder destructor de l'especulació, però suposo que tot paisatge -i tota memòria- és construït sobre les runes dels paisatge anterior.
ResponEliminagràcies per l'article!
ResponEliminajo també vull donar-te les gràcies per l'article. No voldria tornar al paissatge d'abans, bé... de vegades si: de vegades sento que han embellit el meu barri per a regalar-lo al turisme, directament. Que ara que està més maco, ja no és meu... en fi. No voldria tornar al passat però m'encanta que m'hagis refrescat la memòria amb dades i imatges. Moltes gràcies.
ResponEliminaUn paisatge que viu a la memòria.
ResponEliminaM'encanta!!! Nosaltres hem obert una petita bodega en honor a la meva tia que regentava el Restaurant Dos Hermanas que després va ser El Merendero de la Mari.
ResponEliminaEs cert. El merendero de la Mari va ser el nom que li va posar la nova propietària després de fer el traspàs i va durar un parell d'anys mentre que Las Dos Hermanas va ser un dels primers "merenderos" (res de xiringuitos) que es va instal·lar a la platja de la Barceloneta i es va mantindre al voltant d'uns 70 anys. Quan un ¿periodista? en la inauguració de El merendero de la Mari va dir que allà mateix havia existit un altre merendero sense historia, ho va fer des de la ignorancia més absoluta. Tots ells eren únics i tots mereixedors de lloances per la seva dedicació a la cuina marinera.La Pepita i en Victor de Las Dos Hermanas van fer arribar als merenderos la recepta del romesco per acompanyar els plats de peix.
EliminaI va ser El Salmonete qui posava les taules damunt la sorra pocs anys abans d'enderrocar-los. Els demés, romàven en un tancat.
Des de el Hawai fins l'Aurora, primer van ser merenderos i després restaurants. Amb els anys es va afegir El Salmonete. Els merenderos ja eren molt populars abans dels Sirex i en Bernardo!!!!!.
El primer de tots va ser l'Aurora, fundat per familiars meus. Respecte al Bernardo és molt recent i se li ha donat una fama de barcelonetenc que no era tal com es diu.
EliminaM'ha agradat llegir el post i les respostes. Estic fent un recull de receptes antigues de les tavernes, cases de menjars ("pudes"), merenderos i restaurants de la Barceloneta, a partir de receptes que va guardar la meva familia que havien estar patrons de navegació de cabotges i pescadors. El meu avi havia estat cuiner de bord d'un bou, la Rosita. Hi ha un munt de merenderos que van marcar molt: el Dos Hermanas, La Maria, la Dalia, l'Aurora, la Maña, el Popeye, El Salmonete,el Sol y Sombra,... cases de menjars com la Cova Fumada i restaurants com la Puda Can Manel, Can Solé, Casa Costa-El Deporte, Cal Pinxo,... És un passat que al menys podrem recuperar mantenint la memòria de les persones i els establiments.
EliminaObrir Barcelona al mar...i el hotel vela?
ResponEliminaDoncs a mi l'hotel Vela em sembla un encert. Què voleu que us digui. Ha servit per dignificar tota aquella zona del final que estava feta una M, ha permès urbanitzar tot un sector amb arbres i circuits de bici fins allà on s'aixecarà la Fundacio Pasqual Maragall contra l'Alzheimer i perllongar el passeig marítim que ha quedat molt bé. Tot això sense l'Hotel Vela no ho haguessim vist. Per tant, crec que també aquest edifici mereix la seva quota per haver contribuit a obrir més Barcelona al mar, malgrat el provincianisme de molts que només hi veuen especulació (és cert, n'hi ha, però a tot arreu) i es posen nerviosos davant la construcció de qualsevol gratacels. Doncs a mi m'agrada i el trobo original. Sé que aquest comentari pot generar polèmica, però així és com penso jo.
ResponEliminacomparteixo. aquell espai estava molt degradat. l'hotel, especulacions apart, ´res molt bonic visualment. l'única pena per a mi és que han erradicat el nudisme que era tolerat allà.
Eliminaestic d'acord amb espinaler. certament sap greu quan algunes coses desapareixen o canvien, però no es pot dir sempre que qualsevol temps passat era millor.
ResponEliminaSi us plau, algú té una foto de El Gato Negro? La podeu penjar o dir-me on la puc trobar.
ResponEliminaGràcies.
AMI
Molt records !!
ResponEliminanací el BARRI INDIANS y cada dia al CLUB NATACION BARCELONA ....ESO ES AFICION
ResponEliminaALGU SAP QUE LI VA PASSAR AL RESTUARANT PORTA COELI AL FINAL DEL ROMPEOLAS??? I PUJAR FOTOS D.ELL??
ResponEliminaTots tenim un record una mica edulcorat d’aquells “xiringuitos”. Con jo mateix, que recordo quan hi anava de nen amb la família. Pero la realitat era ben diferent: aquells establiments s’havien acabat convertint en uns restaurants amb un preus molt elevats i gens populars. Es van transformar en reductes de la modernitat barcelonina dels anys 80 -que pagàvem (“mea culpa”: jo hi anava) preus desorbitats per uns arrossos moltes vegades infames- y van “expulsar” la clientela familiar de tota la vida.
ResponEliminaJo vaig estar d’acord en el seu enderroc perquè havien perdut tota la seva raó de ser. I, per una vegada, la especulació no hi va tenir rés a veure: la proba és que no s´hi va construir rés nou en el seu lloc. Ara es pot veure el mar des de els carrers de la Barceloneta i no aquella muralla caòtica de façanes que barrava el pas a la platja als veïns del barri. Penso que ara el paisatge urbà és molt millor.
Estic d'acord amb que ara es pot veure tot el mar, però no amb el tema que no hi va haver especulacio! Resulta que els xiringuitos vas ser enderrocats i els restaurants no van rebre res pre perdre els seus negocis i a canvi se'ls hi va oferir altres vies de negonci com per exemple els restaurats de la Vila Olimpica a canvi de 50 millions de pessetes, una quantitat super elevada aleshores. Tot aixo no m'ho invento soc filla d'un dels amis dels restaurats
EliminaI els xiringuitos es van construir de manera legal, o bé allà on li rotava al propietari, ocupant espai públic aprofitant els buits legals de l'època (seguint l'exemple del barraquisme)? Per que si aquelles construccions no s'havien construït de manera legal, no sé quin dret a rebre compensacions tenien... Jo els recordo de petit, passejant amb els meus pares (principis dels 80) i no eren un exemple de qualitat o imatge.
EliminaQuins records mes fantastics, sens dupta millors que els del Port Nautic actual.
ResponEliminaUna de las veces que estuvimos a comer en el Restaurant Catalunya con la familia,estaba también Xavier Cugat con la Nina ,ha llovido mucho desde entonces y por supuesto también estaba Bernardo amenizando la comida.
ResponEliminaNo es cierto del todo, el primero no fue ninguno, los primeros fueron varios ya que mi familia tenia uno y la historia no es exactamente como estoy leyendo, los primeros fueron como alguno ha comentado, las dos hermanas, el paulino, el malvarrosa, el sol y sombra, el miramar, el salmonete y un par más, cuando
ResponEliminaempezaron estos que he comentado lo hicieron en el paseo marítimo y eran de cañas, después construyeron lo que todos conocimos como los merenderos. Respecto a lo de las mesas en la playa estaís también equivocados fueron varios a la vez que se pusieron de acuerdo para hacerlo. Me críe en uno de ellos no voy a decir nombre pero esa es la historia resumida, Lo que el salmonete hizo primero fue lo de poner llamar a la gente para que entrasen imitando a los de arriba y eso termino de romper el encanto que tenían.
Los primeros cuando eran merenderos yo (aún no había nacido) era guardarropa yo jugaba con algunos niños y niñas nietos de los propietarios y me conocía todos por dentro esos fueron los primeros no uno solo fueron varios por acuerdo que se cambiaron al lugar donde los hemos conocido después.
;)
yo iba con mis padres al pinxo, pero antes iba con mi tio a la gavina azul a comer sopas bullabesa no he vuelto a comer una sopa igual en mi vida , maravillosa
ResponEliminaSiempre íbamos al Salmonete, paellas y frituras espectaculares, qué pena que ya no podamos volver a revivir esos momentos tan estupendos. Gracias Rubia
ResponEliminaMuchas gracias...Me acuerdo de una cena con mis amigos Porter en el Salmonete. Arroz con tinta y sepias a la plancha... Los pies en la arena y la cabeza en las estrellas de una noche de Agosto, càlida y amistosa.En la lejania, pasaban barcos iluminados que entraban en el puerto.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
ResponEliminaNo hay fotos del Rancho grande,lo llevaban, mis padre, José María, Felisa, y teníamos al señor ratón, quien, con un saber hablar, y gracioso, nos llenaba el restaurante y Bernardo, con su guitarra,, desde el 86_ asta el triste día que llegaron las máquinas , y tuvimos que dejar muchos recuerdos, hitorias,y buenas personas, Dueños, trabajadores.!!!
Antes de nosotros era del señor, Boni Garcia y su mujer Encarna y su hijo jordi.Garcia.
Si tuviese fotos del Rancho grande, se lo agradecería mucho.
Muchas gracias, Atentamente José María Gardó
Quants anys de la meva vida sopant en aquests locals a peu de la sorra i el mar, quantes coses hem perdut de Barcelona, aqui sinó és tot modern i de disseny sembla q es morin, sense ànima i sense arrels.
ResponEliminaAbans de tirar-los a terra sense cap opinio ciutadana borrant-los del mapa i de la nostra memoia historica sensa previ avis als bsrcelonins.
ResponEliminaAbams d'intervenir caldria haber fet un estudi del conjunr i fer un planajament de la zona per veure quins es podien conservsr amb una seva reforma adecuada i integrada a ls zona i al nou paseig peatonali quins es tenien que enderrocar degut el seu mal estat o situacio per tal de permetre visuals i perspectives al mar i aixi dotar el conjunt resultant dels corresponents serveis obligats com lavabos, pergoles de sombra, bancs etc
D'aquesta forma el conjunt hauria millorat i tindriem un record que ens han robat els de sempre
Era tant facil com integrar el conjunt a la zona i al entorn que diguem no es un gran exemple.
En preguntu : Ja que van tirar aquets xitinguitos o com es dihuin perque js posatd a fer no enderrocaben totes les csses de la Varcrloneta que es un niu de lladres i venda i condum de drogues.i fer un urbsnisms i planejsment mes adequat al lloc amb carrres mes amples places parcs
jocs infantils bibioteques escoles etc i mantinguent els edificis mes representatius existents.amb un traçat adequat al lloc tinguent en compte les vistes al mar
Excel·lent comentari. Sempre ho han fet i encara ho fan així, sense respectar la història, la tradició i els llocs emblemàtics que mai tornaràn. Sobretot si és tracta de patrimoni català.
EliminaPatrimonio EspaÑol y Barcelonés!
EliminaBARCELONETA
ResponEliminaVery good written information. It will be valuable to anybody who employess it, as well as yours truly :). Keep up the good work – for sure i will check out more posts. Feel free to visit my website;카지노
ResponEliminaHi there, its pleasant post about media print, we all understand media is a wonderful source of facts.토토사이트
ResponEliminabinance hesap açma
ResponEliminaelf bar
sms onay
EODİKR
Thanks for sharing the information keep updating, looking forward to more post. Nice post ! I love its your site after reading ! thanks for sharing. Very good written information. It will be valuable blog as well as yours truly Keep up the good work – for sure I will check out more posts.
ResponEliminaDivorce law new jersey
appealing a protective order in virginia