Històric restaurant del passeig de Gràcia, situat al número 104 a la cantonada amb Rosselló i obert l'any 1927, La Puñalada va adquirir un especial renom durant aquells anys 20 després de ser freqüentat per un grup d'artistes i intelectuals de l'època al voltant de la figura de Santiago Rusiñol, que va viure juntament amb Ramon Casas al veí número 96 del passeig de Gràcia des de l'any 1915 i es convertí en l'ànima de les animades tertúlies de l'establiment quan, abans de ser conegut com La Puñalada, encara es deia Cafè dels Bohemis (1916) o posteriorment Olimpic Bar (1924). Altres artistes com Utrillo, Mir o Casals varen formar part també del grup d'asidus a aquest restaurant que va sobreviure al llarg de gairebé tot el segle passat.
*1918.- L'anomenada Taverna d'Els Bohemis era al mateix lloc on després va obrir el restaurant La Puñalada
No hi ha unanimitat entre els historiadors i cronistes barcelonins sobre l'origen del nom de l'establiment. Uns apunten que a l'amo li van suggerir anomenar-lo la puñalada en record d'un bar proper que duia aquest nom i que el seu propietari va tancar quan li va tocar la loteria; aleshores foll d'alegria va clavar un ganivet a la porta del bar tot dient "això és el que et mereixies: una punyalada". Altres defensen la teoria que se'l coneixia així perque les factures que presentaven als clients eren especialment cares. Finalment, hi ha els que pensen que s'hi havia comès algun assassinat amb arma blanca. La llegenda urbana diu també que a La Puñalada es va inventar el pepito, el popular entrepà de carn.
*1944.- La terrassa de La Puñalada durant els anys de la posguerra
Durant la transició diuen que hi va dinar Santiago Carrillo, en aquells dies que el líder comunista encara es movia pel país d'incògnit mig amagat sota una perruca. El restaurant era conegut per la seva marquesina-terrassa coberta, que protegia la intimitat dels clients amb unes cortines, i que s'estenia sobre la vorera de la cantonada
Durant la transició diuen que hi va dinar Santiago Carrillo, en aquells dies que el líder comunista encara es movia pel país d'incògnit mig amagat sota una perruca. El restaurant era conegut per la seva marquesina-terrassa coberta, que protegia la intimitat dels clients amb unes cortines, i que s'estenia sobre la vorera de la cantonada
El maitre més conegut de la història del local va ser Josep Sabaté Canals, que va exercir durant més de 36 anys al front dels menjadors de l'establiment.
La Puñalada va tancar definitivament les seves portes a l'abril de 1998, ofegada pels deutes a la Seguretat Social, a Hisenda i al propi Ajuntament de la ciutat.
*1960's.- Dues imatges de l'interior de de La Puñalada, el menjador de la planta baixa (dalt) i vista de l'altell (abaix)
*1990.- La marquesina del restaurant en els seus últims anys.
