Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i FRANCISCO ARAUZ
Quan a finals dels segle XIX Andreu Mestres i Boltà va obrir el restaurant El Canari de la Garriga al número 23 del carrer Llúria, tocant a Granvia, l'Hotel Ritz encara no ocupava la cantonada d'enfront. Aleshores allà hi havia el Teatre Gran Via, succesor del Calvo-Vico que el propi Mestres tenia arrendat. Això explica que molts comediants i actors, durant els entreactes i sense treure's les pròpies disfresses de treball, creuaven el carrer per anar a dinar o fer un mos al Canari i després tornaven per on havien vingut a reprendre la funció. Mestres, havia fet fortuna a Cuba i li havia posat aquest nom al restaurant en honor a la seva esposa, la Lola, que era filla de La Garriga (Vallès Oriental) i dels canaris que el fascinaven.
Amb el pas del temps i sobretot a partir de l'obertura de l'Hotel Ritz al 1919, aquest restaurant va convertir-se en un del més afamats de la ciutat. El seu cèntric i privilegiat emplaçament ho afavoria. Quan el restaurant Els Quatre Gats de Pere Romeu va tancar, el Canari va arreplegar tota la seva bohèmia clientela. Entre els clients més habituals d'aquells primer anys hi figurava una extensa llista de noms coneguts com Santiago Rusiñol, Utrillo, Isidre Nonell, Ramon Casas i tantes altres personalitats del món de les arts, la intel·lectualitat i la política que es feia dificil entrar-hi a dinar sense topar-se amb cap cara coneguda. Mestres va tenir cura de donar a conèixer amb dedicació i molta professionalitat els secrets de la cuina catalana i al Canari hi acabaven fent cap tots els visitants il·lustres de la ciutat. El negoci mentrestant ja havia passat de pares a fills.
*1970's.- Andreu Mestres a la porta del seu restaurant El Canari de La Garriga.
Acabada la Guerra Civil els nacionals van detenir a l'Andreu Mestres fill i al seu germà que duien el negoci i els van condemnar a mort sospitosos de catalanisme i d'haver disparat des del local del restaurant contra les tropes feixistes. Finalment els va salvar la intervenció de Fernando Fuertes de Villavicencio. Però amb l'arribada del franquisme, el restaurant acabaria assolint una altra etapa d'esplendor. El Ritz durant molt temps monopolitzava les estades a la ciutat dels personatges més famosos d'arreu del món i anar a dinar al Canari de la Garriga va acabar formant part de la litúrgia dels hostatjats en aquell luxós hotel.
Acabada la Guerra Civil els nacionals van detenir a l'Andreu Mestres fill i al seu germà que duien el negoci i els van condemnar a mort sospitosos de catalanisme i d'haver disparat des del local del restaurant contra les tropes feixistes. Finalment els va salvar la intervenció de Fernando Fuertes de Villavicencio. Però amb l'arribada del franquisme, el restaurant acabaria assolint una altra etapa d'esplendor. El Ritz durant molt temps monopolitzava les estades a la ciutat dels personatges més famosos d'arreu del món i anar a dinar al Canari de la Garriga va acabar formant part de la litúrgia dels hostatjats en aquell luxós hotel.
L'any 1977 va marcar el final del Canari de la Garriga. Els Mestres van dedidir jubilar-se i tot i que durant uns anys el local va conservar el nom per raons comercials, havia quedat clar que sense ells El Canari ja no era el mateix. Posteriorment als anys 1980's va canviar el nom pel de Restaurant Llúria.
