Dues imatges de l'entrada del Cinematògraf Belio-Graff que ocupava el lloc de l'antic emplaçament del Café de la Alhambra al començament del Passeig de Gràcia.
El dia 8 de novembre de 1906 es va inaugurar al número 3 del Passseig de Gràcia el cinematògraf Belio-Graff, promogut pels germans Mariano i Manuel Belio Gracia, els mateixos que havien obert uns anys abans una altra sala amb el mateix nom a la Rambla del Centre.
Aquest segon Beliograff ocupava part de l'immens local que abans havia acollit el monumental Café de la Alhambra, que creuava tota l'illa per darrera de l'Hotel Colon des de Passeig de Gràcia fins a Rambla Catalunya. L'obertura d'aquest nou cinematògraf fou tot un esdeveniment ciutadà recollit amb detall als diaris de l'època. La inauguració va presentar la projecció de 8 pel·lícules de la casa Pathé Frères de la que els Belio en tenien l'exclussiva. Les entrades costaven 50 cèntims la butaca preferent i 25 cèntims la general.
*1906-1907.- Dues programacions del Belio-Graff del Passeig de Gràcia aparegudes a la cartellera de La Vanguardia.
Al cap d'un mes els propietaris van invertir en millorar les prestacions sonores del local amb la instal·lació d'un Auxetephone, un aparell semblant a un gramòfon que amplificava el so, les veus i les músiques. La sala obtindria aquell mateix 1906 la Medalla d'Argent de l'Ajuntament de Barcelona en reconeixement de la qualitat dels seus espectacles cinematogràfics.
Entre les cintes més recordades que es van projectar al Belio de Passeig de Gràcia hi figuren El pescador de perlas, estrenada al gener de 1908 i un documental de Marro y Tarrés sobre l'enterrament del rei de Portugal.
El 24 de maig de 1911, s'hi va estrenar la pel·lícula Sixto V, sobre la figura del Papa que va autoritzar l'edició de La Vulgata. Aquell dia els violents membres del Comitè de Defensa Social, famosos pel seu conservadurisme extrem, varen assaltar el Beliograff destrossant el pati de butaques i amenaçant de mort la familia Belio si no retiraven el film.
Aquest episodi va ser un dels últims a destacar en la història del Belio que el 1912 va desaparèixer definitivament de les cartelleres.
