Aquest local de va ser inaugurat l'any 1910 amb un aforament inicial de 1.016 butaques, que més tard es va reduir a 840, distribuides entre la platea (610) i l'amfiteatre (230) [1].
En els seus primers anys simultanejava el cinema amb els espectacles de varietats i el teatre, però poc a poc es va anar decantant cap a les projeccions cinematogràfiques fins esdevenir un històric entre els cinemes del barri de Sants.
Va ser escenari del míting de final de campanya d'Esquerra Republicana a les eleccions municipals d'abril de 1931, que van comportar l'adveniment de la Segona República Espanyola i la fugida del rei Alfons XIII. Francesc Macià futur president de la Generalitat hi era present. Aquesta utilització de la sala per a trobades polítiques, socials i obreres tan pròpies en la vida del barri, va ser també una constant en el Gayarre durant els anys 1930's. En aquella mateixa dècada la sala era gestionada per l'empresa Cinaes
Acabada la Guerra Civil el negoci va passar a ser explotat per l'empresa Las Arenas S.A, que integrava també els cinemes Arenas, Albéniz i Alborada En aquelles temps les sales compartien programació i els rotllos de les pel·lícules eren transportats per ciclistes en una planificada distribució, que es perllongava durant tota la jornada amb una programació estricta de temps i horaris per tal d'aprofitar una mateixa pel·lícula i projectar-la a diverses sales del circuit durant el mateix dia. El Gayarre va formar part d'aquest circuit de cinemes santsencs que incloïa també els Liceo i Vallespir apart dels ja esmentats.
L'any 1955 la sala va ser objecte d'una profunda reforma i durant la setmana santa de 1963 va ser una de les pantalles de la ciutat on es va projectar la superproducció Los diez mandamientos.
El Gayarre va sobreviure cinc anys a la mort de Franco. Va tancar portes el 30 de novembre de 1980 amb la projecció d'un programa doble integrat per La isla sin retorno i El curso en que amamos a Kim Novak.
*1960's.- Una altra imatge de l'entrada lateral pel carrer Gayarre, que va ser cancel·lada en els últims anys de vida d'aquesta sala de cinema santsenca. Aquí encara es conservava la barana en relleu del terrat, que ja apareix suprimida a la foto que encapçala aquest article. (Foto: Autor desconegut)
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Emporiae. Madrid. 2015
