Tot i que no varen ser els primers urinaris instal·lats en la via pública a Barcelona, les popularment anomenades vespasianes varen significar un salt qualitatiu important en aquest tipus d'instal·lacions. Eren de disseny i fabricació francesa i almenys se n'instal·laren mitja dotzena als carrers de la ciutat durant la primera dècada del segle XX repartits per les Rambles, la plaça Universitat i les rodalies de l'Arc de Triomf.
L'estructura era de metall i tenien forma i base circulars amb capacitat per a sis persones. A la part superior hi havia una secció poligonal de sis cares que permetien la fixació de publicitat i tot el conjunt era coronat per una cupuleta. Les parets metàl·liques tenien una trama de forats que permetien des de l'exterior veure si hi havia algú a l'interior. Aquesta paret circular més baixa era generalment ocupada també per cartells publicitaris afixats.
Un dels problemes que va generar aquests urinaris fou que amb l'agitació social que es vivia a l'època esdevingueren un lloc idòni per la comissió d'actes terroristes i la col·locació de bombes. D'esdeveniments d'aquesta mena amb explossiu i danys a persones se'n té noticia almenys de casos esdevinguts els dies 26 de desembre de 1906 i 27 de juny de 1908 a la Rambla de les Flors, aquest últim va suposar el desmantellament del mingitori públic unes setmanes després.
*1908.- La Vanguardia del 5 de juliol informava del desmuntatge de l'urinari de la Rambla on setmanes abans s'havia col·locat una bomba.
D'altra banda, l'interior dels urinaris aviat va ser també un lloc de contactes homosexuals i d'exhibicionisme que els va donar un imatge social negativa i acabà amb la seva retirada dels carrers.
Anys després, les ordenances municipals varen establir que tots els urinaris públics de carrer calia que estiguessin soterrats.
*1902.- Vespasiana situada a la Plaça Catalunya cantonada amb Ronda de Sant Pere.
Vegeu l'Inventari de Vespasianes en aquest mateix blog
