MIQUEL BARCELONAUTA
Article elaborat amb el suport d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ i MAGDA LLURBA.
*1928.- Una vista del passeig de Sant Gervasi amb el torrent de Castanyer en primer terme. Rera es pot veure la frondosa pineda que va donar nom a la finca El Pinar i que ocupava el jardí. La mansió es veu a la dreta de la imatge. (Foto: Josep Domínguez)
Cap a començaments del segle XX l'empresari alemany Eduard Heusch Schmal (1865-1937) es va establir a Barcelona per obrir diverses empreses entre les que hi havia Metalúrgica Española amb seu al número 45 del carrer Numància. Heusch va ser també el fundador de l'empresa de Perlas Majórica radicada a l'illa de Mallorca. Decidit a viure a Barcelona va adquirir un terreny plantat de pins al passeig de Sant Gervasi, molt aprop de la plaça de la Bonanova, que era contigu a la llera del torrent de Castanyer, un afluent de la riera de Sant Gervasi. Sobre aquest terreny l'any 1925 hi va edificar una mansió de línies neoclàssiques inspirada en el Petit Trianon de Versalles, que era com un autèntic palauet per la seva amplitud i elegància. El conjunt, projectat per l'arquitecte empordanès Eusebi Bona i Puig (1890-1972), era visible des del carrer a través de la reixa de ferro que tancava l'accés principal pel passeig de Sant Gervasi. La pineda va ser dividida en dues parts per enjardinar la zona central de gespa amb un estany que quedava situat just davant de les escalinates de l'accés principal a la casa, que era format per un un pòrtic amb quatre parells de columnes de capitells jònics. El jardí tenia un petit edifici annex a la cantonada amb Teodora Lamadrid pels masovers de la finca.
*1932.- Emplaçament de la Finca El Pinar sobre un plànol municipal. Davant de la finca hi havia el Col·legi Jesús i María i la Torre Castanyer on va viure Antonio Machado els seus últims dies abans de sortir cap a l'exili..
L'any 1950 el mateix Eusebi Bona va dirigir una reforma de la mansió on es rodarien algunes escenes del film Los Atracadores, dirigit per Francesc Rovira-Beleta a l'any 1961. A finals dels anys 1960's la familia Heusch encara hi celebrava les convenions anuals de Perlas Majórica.
La finca El Pinar va desaparèixer com a conseqüència de ferotge l'especulació immobiliària de començaments dels anys 1970. La promoció d'habitatges de luxe Jardín Residencial San Gervasio ocupava les planes de La Vanguardia el 1974. De l'espai del Pinar només es van conservar una parella de pins a la cantonada amb Teodora Lamadrid. La ciutat va perdre l'ocasió de disposar d'un espai d'una excepcional bellesa que hauria resultat idòni per acollir-hi algún equipament públic.
La finca El Pinar va desaparèixer com a conseqüència de ferotge l'especulació immobiliària de començaments dels anys 1970. La promoció d'habitatges de luxe Jardín Residencial San Gervasio ocupava les planes de La Vanguardia el 1974. De l'espai del Pinar només es van conservar una parella de pins a la cantonada amb Teodora Lamadrid. La ciutat va perdre l'ocasió de disposar d'un espai d'una excepcional bellesa que hauria resultat idòni per acollir-hi algún equipament públic.
*1974.- Publicitat sobre el conjunt d'habitatges residencials que es va construir sobre els terrenys de la finca El Pinar (Font: La Vanguardia)
Aquesta Finca El Pinar convé no confondre-la amb la Casa Arnús, situada prop de l'estació del Funicular del Tibidabo, que també es coneix amb aquest nom.
http://www.musy.net/Heusch-1/Heusch-2/Heusch-3a/Bona_1/Bona_2/bona_3.HTML
