Al maig de l'any 1914, el poeta i escriptor nicaragüenc Rubén Darío (Félix Rubén García Sarmiento 1867-1916) va visitar Barcelona. Es va instal·lar uns mesos a la torreta del número 16 de carrer Ticià, un estret carreró del capdamunt de Vallcarca que fa pujada cap a Collserola. L'acompanyava la seva última dona Francisca Sánchez, una minyona que havia conegut a Madrid, i el seu fill comú.
Un jove Sempronio (Andreu Avel·lí Artís) descrivia la torreta com una caseta de planta baixa amb una tanca, rera la qual hi havia un hort i sis altres cases de la mateixa dimensió a l'altra banda. construccion simplíssimes gairebé fetes a motllo amb motius ornamenatals diferents a cadascuna d'elles.
El motiu de l'estada del poeta a Barcelona, i més concretament a la caseta de Vallcarca, era guarir-se del mal estat de salut que patia. Tenia 47 anys i la seva addicció a l'alcohol era extrema.
L'estat de salut i d'ànim del poeta va anar a pitjor, sovint patia al·lucinacions i les seves crisis el portaven a protagonitzar situacions límits i actes contra natura. Havia caigut en un estat de progressiva autodestrucció que ja s'albirava irreversible. Només va poder escriure Canto a la Argentina y otros poemas, la seva última obra. La idea de la mort el tenia obsesionat i la paranoia el devorava.
A l'octubre d'aquell mateix any següent Darío va abandonar la seva dona i el seu fill i va retornar a Amèrica. A la vella Europa havia començat la Primera Guerra Mundial i el poeta va tornar als seus origens on només sobreviuria dos anys més fins a la seva mort a León (Nicaragüa) el 6 de febrer de 1916.
Avui el carrer Ticià ha quedat dividit en dos trams per la Ronda de Dalt. La caseta del número 16 encara hi és. No s'assembla gaire a l'original. Hi van construir un pis més i la façana va perdre el seu frontó corbat i els elements originals de les cornises i la barana del balcó. Encara conserva però, la mateixa distribució amb l'hort esdevingut jardí i una reixa renovada.
*1932.- Fragment final de l'article Rubén Darío, veí de Vallcarca, publicat per Andreu Avel·lí Artís (encara no havia adoptat el pseudònim de Sempronio) al número 163 del setmanari El Mirador. (Font: ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)
*2012.- Estat actual de la finca del número 16 del carrer Ticià (Font: Google Earth)
