*1981.- Una imatge del cine Barcino en els seus últims temps amb una pintada contrària a la instal·lació d'una sala de bingo.
Només 17 anys de vida va arribar a sumar aquesta sala de cinema del barri de la Barceloneta, que de ben segur serà recordada per tots els veïns del barri que van tenir l'oportunitat de conèixer-la.
Segons recull Roberto Lahuerta [1] l'arquitecte que projectà l'edifici fou José Rodríguez Lloveras, que el 1963 va construir la sala per encàrrec de José Antonio Padró Jové, tot i que la inauguració del cinema no es produiria fins entrat el mes de març de 1964.
L'accés a la sala de projecció era pel carrer de la Maquinista i s'hi arribava a través d'un llarg vestíbul al que segui una sala també allargada fins arribar a la platea dividida en tres grups de butaques.
Sobre l'aforament inicial de la sala les primeres dades son de 1966 i ens parlen d'un total de 1.062 localitats (731 a la platea i altres 331 al club). La sala disposava de sortida a l'exterior pel carrer Giner i Partagàs.
Va formar part de la inacabable llista de sales de reestrena que durant els anys 1960's i 1970's oferien programa setmanal de dues pel·lícules en sessió contínua. De l'explotació se n'encarregà l'empresa Cinematografía Barcino S.A. Malgrat les successives reformes i rentats de cara a que va ser sotmès, el local va anar patint un progressiu deteriorament amb el pas del temps. En els seus últims anys va reduir el seu aforament i fins i tot va deixar d'aparèixer a la cartellera de premsa. La sala presentava un aspecte lamentable, que va provocar que les succesives inspeccions acabessin ordenant la seva clausura a l'any 1981. Una sala de bingo i després un aparcament van ser els ulteriors usos del local.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. 2015
