* 1820's.- L'església del Convent de Sant Josep en un dibuix publicat per Gaietà Barraquer.
En el mateix lloc on avui trobem el
Mercat de la Boqueria –que si ens fixem en el rètol de l’entrada també se’n diu
de Sant Josep- hi hagué entre els segles XVI i XIX el primer convent dels
carmelites descalços de Barcelona. Era el Convent de Sant Josep de la Rambla,
que va ser construit per iniciativa de Joan de Jesus Roca, amic personal de
Santa Teresa d’Àvila i Sant Joan de La Creu. Havent obtingut permís del rei
Felip II, el pare Roca va aconseguir edificar una primera església de petites
dimensions inaugurada el 25 de gener de 1586. Posteriorment es va construir el
convent –conegut com Els Josepets- bastit amb pedra de l’antiga fortificació de
la porta sud de la ciutat. La capella no s’aixecà fins el 1680.
El convent acollia la Casa Provincial i el Noviciat. Les finestres de les habitacions tot just feien mig metre i tenien sortida al claustre central. Al primer pis, tocant a la Rambla, els josepets hi tenien una impremta fundada l'any 1746 i la reial foneria o fàbrica de lletres, que era molt important ja que només n’hi havia una altra a Madrid. Aquesta impremta seria pionera entre les altres que s'establiren a barcelona al llarg dels segles XVIII i XIX. El 1800 rebé el títol de reial per privilegi de Carles IV. Joaquim Esplugues, director de la fàbrica va inventar el 1833 una nova i avançada màquina d’impressió, coneguda com la Carmelitana, que li va permetre obtenir l’exclusiva de fabricació per part del rei. En el mateix pis hi havia una important biblioteca pública, que el 1665 s’amplià i s’ubicà a la tercera planta. Provenia d'una donació del canonge Besora que comptava amb més de 5.500 volums incorporats el 6 de març de 1665. A la segona planta hi havien cinc grans cel·les que acollien la infermeria, l'oratori i diverses estances.
Rera el claustre i el temple dedicat a Sant Josep, amb les finestres orientades envers l'hort del convent, hi havia el Noviciat de dues plantes altes i 28 cel·les. Per la banda del darrera de l’església i del convent, la propietat dels carmelites s’estenia sobre una superfície estreta i allargada tot passant pel darrera del Palau de la Virreina i abastava fins gairebé el límit del carrer del Carme.
La comunitat religiosa la integraven una cinquantena de membres, que duien una vida extremadament austera. Els josepets del convent es vinculaven amb la ciutadania mitjançant tasques comunitàries de suport social, en especial durant les epidèmies de la pesta dels anys 1588 i 1589 quan cinc carmelites hi van perdre la vida. Les víctimes entre els religiosos de la comunitat es varen reproduir el 1651, (setze carmelites moriren per assistir empestats durant epidèmia de pesta groga que assolà Barcelona) i el 1821, quan altres quinze frares van morir per atendre afectats de la Barceloneta. La seva tasca social era també famosa per la sopa que donaven diàriament als pobres de la ciutat. Des del punt de vista cultural els carmelites instruïen als nens abandonats que recollien pel carrer.
El convent de Sant Josep va ser incendiat i destruït per una revolta popular esdevinguda el vespre del dia de Sant Jaume de 1835, quan una gernació humana va recórrer les Rambla per destruir un total de sis convents. L'edifici en runes va ser objecte de saqueigs en els dies posteriors fins a desaparèixer totalment uns mesos després. L'ajuntament de la ciutat, reunit el 9 d'octubre d'aquell mateix any, va acordar convertir l'espai en mercat. El 19 de març de 1840 es posava la primera pedra del futur Mercat de la Boqueria.
El convent acollia la Casa Provincial i el Noviciat. Les finestres de les habitacions tot just feien mig metre i tenien sortida al claustre central. Al primer pis, tocant a la Rambla, els josepets hi tenien una impremta fundada l'any 1746 i la reial foneria o fàbrica de lletres, que era molt important ja que només n’hi havia una altra a Madrid. Aquesta impremta seria pionera entre les altres que s'establiren a barcelona al llarg dels segles XVIII i XIX. El 1800 rebé el títol de reial per privilegi de Carles IV. Joaquim Esplugues, director de la fàbrica va inventar el 1833 una nova i avançada màquina d’impressió, coneguda com la Carmelitana, que li va permetre obtenir l’exclusiva de fabricació per part del rei. En el mateix pis hi havia una important biblioteca pública, que el 1665 s’amplià i s’ubicà a la tercera planta. Provenia d'una donació del canonge Besora que comptava amb més de 5.500 volums incorporats el 6 de març de 1665. A la segona planta hi havien cinc grans cel·les que acollien la infermeria, l'oratori i diverses estances.
Rera el claustre i el temple dedicat a Sant Josep, amb les finestres orientades envers l'hort del convent, hi havia el Noviciat de dues plantes altes i 28 cel·les. Per la banda del darrera de l’església i del convent, la propietat dels carmelites s’estenia sobre una superfície estreta i allargada tot passant pel darrera del Palau de la Virreina i abastava fins gairebé el límit del carrer del Carme.
La comunitat religiosa la integraven una cinquantena de membres, que duien una vida extremadament austera. Els josepets del convent es vinculaven amb la ciutadania mitjançant tasques comunitàries de suport social, en especial durant les epidèmies de la pesta dels anys 1588 i 1589 quan cinc carmelites hi van perdre la vida. Les víctimes entre els religiosos de la comunitat es varen reproduir el 1651, (setze carmelites moriren per assistir empestats durant epidèmia de pesta groga que assolà Barcelona) i el 1821, quan altres quinze frares van morir per atendre afectats de la Barceloneta. La seva tasca social era també famosa per la sopa que donaven diàriament als pobres de la ciutat. Des del punt de vista cultural els carmelites instruïen als nens abandonats que recollien pel carrer.
El convent de Sant Josep va ser incendiat i destruït per una revolta popular esdevinguda el vespre del dia de Sant Jaume de 1835, quan una gernació humana va recórrer les Rambla per destruir un total de sis convents. L'edifici en runes va ser objecte de saqueigs en els dies posteriors fins a desaparèixer totalment uns mesos després. L'ajuntament de la ciutat, reunit el 9 d'octubre d'aquell mateix any, va acordar convertir l'espai en mercat. El 19 de març de 1840 es posava la primera pedra del futur Mercat de la Boqueria.
