Cap a finals dels anys 1910's, coincidint amb l'acabament de la Gran Guerra Europea, ningú discutia l'hegemonia de l'Eden Concert com a music-hall més elegant i distingit de Nou de la Rambla, un carrer que s'havia convertit en el rovell de l'ou del Barri Xino i en la via més fascinant de la nit barcelonina. Era clar doncs que altres locals de característiques similars però sense el pedigrí i el luxe que caracteritzaven l'Eden emergirien en aquell carrer. Un d'aquests locals va ser el music-hall Odeón, que copiava la fòrmula del cafè-concert i va ser juntament amb el Montecarlo un dels més populars amb la sala plena de gom a gom nit rera nit.
L'Odeón era al número 58 i va obrir portes el 1918. En poc més d'un any havia aconseguit un gran èxit. Paco Villar [1] recorda que el 12 de desembre de 1918 s'hi va celebrar un curiós concurs de bellesa que es presentava amb el nom de Concurso de Pantorrillas. Els premis que s'atorgaven a les guanyadores eren diversos i abastaven un ventall de prendes íntimes on no hi mancaven les mitges de seda, les lliga-cames i les camises de dormir. Rafael Fernández i Antoñita Madrid van ser els seus dos artistes més destacats.
*1918-1919.- Recull de comentaris sobre l'Odeón publicats a la revista satírica Papitu (Font: ARCA)
Tot i el seu èxit, l'Odeón va tenir una vida efímera i al desembre de 1919 després d'un canvi d'empresa el local va ser reformat en profunditat per convertir-se en un cafè-concert de flamenc anomenat Triana.
Tot i el seu èxit, l'Odeón va tenir una vida efímera i al desembre de 1919 després d'un canvi d'empresa el local va ser reformat en profunditat per convertir-se en un cafè-concert de flamenc anomenat Triana.
[1].- Villar, Paco. Historia y leyenda del Barrio Chino. Edicions La Campana. 1996
