MONTE-CARLO. Music-Hall. Nou de la Rambla 26. (1915-1926)

Inaugurat el 16 de desembre de 1915, molt a prop del prestigiós Edén Concert, aquest local, dirigit en els seus primers anys per Manolo Bielsa, va contribuir poderosament a consolidar el carrer Nou com un dels més animats de la zona del Barri Xino i juntament amb el Paral.lel com el més prolífic en locals de music-hall. 

Una de les seves artistes destacades fou Aixa la Hebrea, una cupletista procedent del nord del Marroc que va adquirir gran fama en diverses localitats espanyoles. 

*1922.- Ressenya sobre la programació del Monte-Carlo publicada a Eco Artístico en el seu número 408 corresponent al 30 de gener.

En la seva darrera etapa el Monte-Carlo havia canviat d'empresari i era dirigit per  Roberto Viñas amb Conchita Garzón com a cap de cartell.

*1924.- El Monte-Carlo a la cartellera del diari El Diluvio al juliol d'aquell any. 

*1920's.- Conchita Garzón, una artista que va triomfar al Monte-Carlo del carrer Nou i a d'altres locals del Paral.lel. (Foto: Estudi Carreras. Carrer Nou de la Rambla (Asalto) núm. 78. Font: todocoleccion). 

*1926.- Amb aquest esqüet anunci publicat en premsa, el Monte-Carlo es posava en venda a l'estiu d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 11 d'agost). 

El Monte-Carlo va desaparèixer a finals de 1926 i només uns mesos després, ja a l'any següent, el mateix local va ser ocupat pel Cinema Odeón. 

EL GRAN KURSAAL. Guàrdia 14 (1935-1938)

Cap a mitjans de la dècada dels 1930's  l'antiga taverna flamenca coneguda com Casa Juanito El Dorado del carrer Guàrdia va ser venuda pel seu propietari, que va optar per tornar a la seva Mallorca natal quan es va fer palès que la seva salut començava a afeblir-se. Amb el canvi de direcció el local fou rebatejat amb el nom de Gran Kursaal.

Explica el cronista Sebastià Gasch [1] que el local va anar perdent progressivament l'encant que havia aconseguit anteriorment i que li havia atorgat un nom prioritari dintre del circuit flamenc del Barri Xino. El nou propietari, entestat en dotar al local d'una nova personalitat, va anar fent desaparèixer elements decoratius de l'antic Juanito El Dorado. I a nivell d'espectacles el cert és que el Gran Kursaal va esdevenir un dels locals predilectes pels amants dels imitadors d'estrelles i els transformistes, mentre que el flamenc va quedar només com un complement, representat per noms com el del ballarí Rayito de Madrid, entre d'altres. El drama de la Guerra Civil va truncar aquell projecte com a molts altres en aquell barri que anava perdent el caliu d'abans i s'abocava cap a uns anys miserables i difícils.

*1930's.- Emplaçament de la finca on hi hagué el Gran Kursaal. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

[1].- Gasch, Sebastià. A la luz del recuerdo. Dichas y desdichas de un local nocturno.  Revista Destino. Maig de 1962