EL XALET DEL CINEMA. Carrer Mallorca 220, tocant a Balmes. (1890's-1970)

 

*1890's.- L'edifici en els seus primers anys al costat d'un carrer Balmes presidit per les vies i els fums ferroviaris del carril de Sarrià. (Foto: Màrius Aguirre Serrat-Calvó / AFCEC)

Construcció de baixa alçada, emplaçada gairebé al límit entre els dos eixamples i de la que no n'hem pogut localitzar l'autor. S'estructurava amb uns baixos de tres seccions amb frontons esglaonat a les laterals, mentre que la central culminava amb una barana del terrat de la primera planta més endinsada respecte de la façana dels baixos. A la secció més allunyada del carrer Balmes hi havia l'entrada a l'immoble i al lateral oposat un ampli finestral, mentre que la secció central es resolia amb un cos de tres finestrals.  

*1911.- L'entrada al xalet (Foto: Autor desconegut. Hojas Selectas. Biblioteca Nacional de España)

D'aquest edifici n'ha fet una acuradíssima descripció històrica Enric Comas i Parer [1], amb indicació detallada dels successius ocupants del petit immoble i d'anècdotes i esdeveniments viscuts.

Tot apunta a que el primer ocupant de l'edifici va ser l'Editorial Ramon Salvat probablement des de la inauguració del xalet fins a ben entrada la dècada dels 1910's. Ens centrarem però, en la llarga etapa d'ocupació de l'immoble per dues de les més importants distribuïdores cinematogràfiques a través de les seves filials espanyoles. 

Cap al 1927 s'hi estableix la Metro Goldwyn Mayer Ibérica S.A instal·lant-hi les seves oficines i el seu departament de publicitat. Aquesta companyia romandria al xalet fins a mitjans de la dècada següent, ja durant el període republicà, quan es va traslladar el nou edifici amb estudis de doblatge inclosos inaugurat al número 201 del mateix carrer Mallorca tocant a Aribau. Aquell sector de l'Esquerra de l'Eixample sempre durant molts anys va estar caracteritzat per la presència de nombroses distribuïdores cinematogràfiques.  

La Metro utilitzava d'una manera habitual estratègies publicitàries a través de reclams i crides als espectadors i amants del setè art. En tots els casos, l'edifici del carrer Mallorca 220 era el lloc comú on desplaçar-se i comparèixer per gaudir dels obsequis, ofertes o fins i tot la possibilitat d'actuar en alguna pel·lícula (?), que la companyia oferia a través d'anuncis als diaris. Això va fer que l'edifici fos conegut al barri com el xalet del cinema.     

Diversos anuncis publicats a la premsa per la filial espanyola de la Metro Goldwyn Mayer:

*1928.- Anunci per atraure clients a les pel·lícules de la Metro amb el pretext de les disfresses de carnestoltes.

*1930.- Cercant dobles de Greta Garbo

*1931.- Obsequi de fotografies de Buster Keaton

*1933.- Possibilitat de fer parella amb Maurice Chevalier a La viuda alegre 

(Font: Hemeroteca La Vanguardia)

A partir de 1935 i fins ben entrats els anys 1960's, la Universal pren el relleu a la distribuïdora del lleó. Amb el nom d'Hispano-American Universal Films Española S.A., la filial de la companyia nordamericana, nova inquilina del xalet, tampoc renuncia a fer crides publicitàries

*1944.- Concurs per escollir el nom d'una pel·lícula. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

El xalet va ser enderrocat cap a finals de 1971 i el terreny va restar durant un període de gairebé sis anys sense edificar, a l'espera de ser ampliat amb el terreny contigu i ocupar tota la cantonada amb un nou edifici d'oficines, que es va rematar al 1978.

[1].- Comas i Parer, Enric. La Barcelona Oblidada (blog). Xalet. Mallorca 220 (article) 16 de juliol de 2014. Cliqueu aquí per enllaçar

FIAT HISPANIA. Oficines i tallers. Carrer de Les Corts / Dolors Masferrer (1958-1979)

 

*1970's.- Vista del frontal de l'edifici de Fiat Hispania a Les Corts des del carrer de Dolors Masferrer. 

A l'any 1956 la companyia immobiliària Sociedad Anónima Financiera de Edificaciones (SAFE) va adquirir els terrenys de l'antiga masia de Can Coix, propietat de la família Oliveras, i després d'enderrocar-la va sol·licitar permís a l'ajuntament per edificar una construcció baixa per oficines i dipòsit de cotxes que va llogar a la companyia automobilística italiana FIAT.

La FIAT (Fabbrica Italiana Automobili Torino) havia estat fundada el 1899 i la seva filial espanyola Fiat Hispania al 1919. A la dècada dels 1950's FIAT va arrribar a un acord amb la recent creada empresa SEAT per tal que, sota la llicencia de la companyia italiana es poguessin començar a fabricar i comercialitzat a Espanya vehicles amb la marca SEAT. Els models 1400, 1500 i el popularíssim 600 van ser els primers en llençar-se al mercat. FIAT però, continuava mantenint la seva marca i així com als anys 1920's va arribar a tenir un local d'exposició i vendes a un lloc tan cèntric com la Plaça Catalunya, trenta anys després establia la seva seu a les Corts. en un complex que incorporava tallers de reparació, exposició i  les oficines centrals de la companyia a Barcelona. Posteriorment es va vendre una part del terreny per construir-hi un gran bloc d'habitatges amb façana a la Gran Via de Carles III. 

L'edifici original va ser projectat per l'estudi d'arquitectes de José Antonio Coderch i Manuel Valls i disposava de nivell soterrani, planta baixa i primer pis amb grans espais per emmagatzemar automòbils i pels tallers de reparació. Ocupava gran part de l'illa formada pels carrers de Les Corts, Eugeni d'Ors, Masferrer i la Gran Via de Carles III. Les obres de es van iniciar el 1956 i varen finalitzat el 1958 amb la inauguració de l'edifici. La seva realització va iniciar un procés d'activació urbanística de la zona, conformant les alineacions dels carrers de tot aquell sector, que uns anys després va incrementar encara més el seu protagonisme al barri amb l'obertura del Mercat de Les Corts ja en el límit amb la Travessera.

*1971.- Cartells publicitaris de Fiat Hispania exposats durant la Festa Major de Les Corts d'aquell any. 

Als anys 1970's FIAT Hispania va comprar el solar que tenia llogat i posteriorment va vendre una part del terreny, la qual cosa va permetre construir a la banda de Gran Via de Carles III, mitjançant un edifici promogut per la immobiliària Dicasa. A partir de finals dels anys 1970's els veïns van començar a reivindicar l'edifici i la resta de terrenys per destinar-los a escola i altres equipaments pel barri.

Finalment FIAT abandonaria l'edifici el 1979 i una part del terreny (6.000 metres quadrats) passarien a l'ajuntament, que impulsaria una àmplia remodelació projectada pels arquitectes Xavier Gomà, Joan Ardévol i Juli Laviña, entre d'altres, que s'endurien el premi FAD de restauració de l'any 1981. Tot i que era totalment reconeixible des de l'exterior, l'edifici original va ser reformat en profunditat i abandonava definitivament l'ús industrial i comercial que en el seu dia va inspirar la seva construcció.

Apart de l'escola, les dependències i el terreny de l'antiga seu de FIAT Hispania van servir també per instal·lar-hi els desapareguts cinemes Renoir-Les Corts, els primers d'aquesta cadena que es van obrir a Barcelona, el Centre Cívic Tomasa Cuevas i altres equipaments.  

CASA TARRAGÓ. Segona façana pintada de La Carboneria. (2014-2020)

*2014.- La façana de La Carboneria a l'antiga Casa Tarragó amb el gegantí graffiti pintat sobre la façana. A la dreta es pot apreciar la coberta del mercat provisional del llibre dominical. 

Després del desallotjament practicat a La Carboneria al març de 2013, els okupes tornarien a entrar a l'immoble de l'antiga Casa Tarragó. Una de les primeres accions va ser renovar el graffiti de la façana al que van aplicar un canvi radical configurant un nou macromural que com a l'etapa anterior ocupava íntegrament tota la superfície de la façana.

La nova intervenció artística substituïa l'anterior paisatge de troncs i branques i era molt més acolorida. Presentava un globus aerostàtic com a principal icona, que apareixia en la part central de la façana enlairant-se cap al cel al costat d'altres elements (una bomba Orsini també enlairada i un parella pedalant sobre un tàndem en el cel a la façana lateral), tot plegat sobre un bosc de cadenes trencades pintades als baixos de l'edifici que evocaven una atmosfera d'alliberament.

*2016.- Detall del globus, l'element més rellevant d'aquella façana pintada. 

Al febrer de 2014 els okupes van tornar a ser desallotjats en una operació policial no exempta de moments de tensió i a l'any 2016 l'ajuntament d'Ada Colau es va decidir a protegir l'edifici incloent-lo en la llista de nivell de protecció C dins el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb interès urbanístic. Això impedia a l'empresa propietària (la immobiliària Barclays) d'enderrocar-lo o alterar la seva volumetria original aplicant remuntes a l'edifici.

La gran pintada graffitera del globus aerostàtic es va fer molt popular i fins  i tot apareixia reflectida en algunes guies turístiques de la ciutat.

A l'estiu de 2020, coincidint amb les tasques de recuperació i restauració de l'edifici. el mural va ser eliminat en una intervenció polèmica que va privar al barri d'aquest espectacular element icònic. 

CASA FUSTER. Inquilins i ocupants de l'edifici. Passeig de Gràcia 132. (1911-2000’s)

*1910's.- La Casa Fuster en els seus primers anys

La Casa Fuster va ser construïda entre 1908 i 1911 pel prestigiós arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner a l'última finca del passeig de Gràcia just on començava el carrer Gran. Allà s'aixecava anteriorment la fàbrica de xocolata Juncosa que fou enderrocada per construir-hi la nova residència de Marià Fuster i Fuster (1862-1929), advocat descendent d'una família d'empresaris mallorquins, que arribaria a ser regidor a l'ajuntament de Barcelona entre 1882 i 1887.

Sortosament la Casa Fuster ha arribat als nostres dies en un perfecte estat després d'haver viscut diverses restauracions i recuperacions d'elements perduts. No és, per tant, un cas d'edifici desaparegut, si bé al llarg de la seva historia els diferents ocupants dels pisos i estances de l'edifici han canviat i són d'obligat repàs per il·lustrar diversos moments de la nostra ciutat desapareguda.

Els primers inquilins de la Casa Fuster varen ser el matrimoni integrat pel propi Marià Fuster i la seva esposa Consol Fabra i Puig, filla del marquès d'Alella que, com hem apuntat, havien encarregat el projecte a Domènech i Muntaner i que s'instal·laren a partir de 1911 a la planta noble o pis principal. La resta d'estances van ser llogades. 

Marià Fusté i Fusté (1862-1929)

L'edifici era un dels mes luxosos i senyorívols de la ciutat per la qualitat dels materials emprats en la seva construcció, en especial el marbre blanc que revesteix la seva façana. El manteniment de l'immoble comportava nombroses despeses i els Fuster hi van deixar de residir a començament dels anys 1920’s.

Durant aquest primer terç del segle XX els baixos foren ocupats per diverses botigues, comerços i locals d’oci. (Dalmau Oliveres, La Casa de Remates, Modes Anita Monrós, Orxateria Valenciana i ball Danubio Azul a la planta soterrània).

*1926.- Anuncis de diverses comerços que s'emplaçaren a la Casa Fuster

*1929.- Anunci lluminós d'automòbils Chrysler al terrat de la Casa Fuster. Durant aquella dècada ja s'havia perdut el respecte al patrimoni modernista. 

*1933.- El Danubio Azul, sala de ball del Cafè Vienès va ser inaugurada al desembre d'aquell any.

També cal destacar la vinculació històrica de la Casa Fuster amb els governs feixistes a l'Europa de l'època. D'una banda, el consolat a Barcelona del Reich alemany es va instal·lar a la Casa Fuster als anys 1930's i Benito Mussolini hi va instal·lar l’Institut Itàlia fins que la República Espanyola va trencar relacions amb l’Itàlia feixista el 1936

*1934.- L'Institut Italià, promogut per govern feixista de Benito Mussolini es va establir també a la Casa Fuster fins al trencament de relacions diplomàtiques amb el govern de la República.

*1934.- Noticia de la mort del canciller alemany Von Hindenburg i preparatius al consulat alemany situat a la Casa Fuster  dels actes en honor del difunt. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Amb l’arribada de la Guerra Civil, les Joventuts del POUM i comitè de defensa de la revolució, promogut per la Joventut Comunista,  la CNT-AIT i altres formacions anarquistes ocuparen les sevs dependències. També el Sindicat de Tècnics Administratius hi va tenir la seva seu.

A la postguerra es van establir a l’edifici entitats addictes al règim com Falange Española o Auxilio Social. D’altra banda algunes empreses hi van instal.lar  els seus comerços i oficines com el Cafè Vienès, la fabrica tèxtil mataronina Societat Anònima Ymbern, l’Institut Mascareñas o la Pelleteria Rocafort. El saló de ball Danubio Azul continuava ocupant el soterrani de l’edifici. També el poeta Salvador Espriu i el seu germà van residir a la Casa Fuster als anys 1940’s. 

*1950's.- Publicitat del Cafè Vienès que apareix a la foto inferior ja amb el rètol amb anuncis de Coca-Cola. 

* El poeta Salvador Espriu va viure a la Casa Fuster fins pocs anys abans de la seva mort esdevinguda el 1985. El fet que aleshores no hi hagués ascensor l'obligà a mudar-se a un immoble pròxim (Passeig de Gracia 118) per viure-hi els últims anys de la seva vida.

A l’any 1962 es produeix un dels moments mes crítics per la continuïtat de l’edifici. L’empresa ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica Ribagorzana) compra l’immoble, però no amb la intenció de conservar-lo, sinó amb l’objectiu d’enderrocar-lo i substituir-lo per un modern edifici d’oficines on acollir la seu de la companyia. Poc després la hidroelèctrica instal·la al terrat de l’edifici un gran anunci lluminós, que ja deixava clar el poc o nul respecte pel patrimoni modernista per tenia l’entitat propietària de l'edifici.

*1962.- La Vanguardia del dia 12 de juny va publicar aquest abominable anunci convocant als arquitectos españoles a presentar projectes per construir una anomenada Torre Barcelona, que hauria de substituïr la Casa Fuster. Fins i tot hi figuraven els premis. Només un sistema malaltís, barreja de nacionalcapitalisme i despreci absolut  pel patrimoni arquitectònic, era capaç de tenir idees com aquesta. Sortosament alguns sectors de la societat barcelonina van saber reaccionar.

La notícia del probable enderroc de la Casa Fuster va mobilitzat associacions veinals, universitàries i culturals. La revista Destino i el periòdic Diario de Barcelona van sumar-se també a la campanya per salvar aquella joia del modernisme fins al punt que ENHER acabaria retirant el projecte i l'edifici modernista continuaria al seu lloc. 

A l'any 2000 una companyia hotelera va comprar l'edifici i es va iniciar un període de quatre anys per restaurar-lo, rehabilitar-lo i posar-lo a punt per acollir l'actual Hotel Casa Fuster obert el 2004.

FORMENTOR. (1939-1940) / FOMENOR (1941-1945) Sala de ball. Muntaner 200.

El 16 de setembre de 1939 va ser inaugurat al número 200 del carrer Muntaner, entre els de París i Londres, una sala de ball que s'anunciava amb el nom de Formentor. Ocupava un antic magatzem dedicat anys enrere a garatge i dipòsit d'automòbils.

*1939.- El ball Formentor en un retall de la cartellera de La Vanguardia Española pocs dies abans de la seva inauguració. 

El règim franquista acabava de néixer de les cendres de la Guerra Civil i aquest ball de l'Esquerra de l'Eixample, com moltes altres sales d'oci de la recent inaugurada època nacional, es presentava amb l'etiqueta de baile familiar, una denominació que es faria molt habitual en aquells anys i que en realitat era una estratagema moral de l'oficialitat franquista, que intentava allunyar el concepte de ball dels mals pensaments donant-li aquest fals apel·latiu de familiar.

L'activitat del Formentor es limitava a sessions de ball els dissabtes i diumenges que es complementaven amb alguna exhibició de la parella de ball Pallarés i eren amenitzades amb la presència de les orquestres Alonso i Savoy.

L'última aparició del Formentor a la cartellera d'espectacles data del 24 de febrer de 1940, per la qual cosa hauríem de calcular que el temps de vida d'aquest local amb aquest nom es va circumscriure a poc més de 5 mesos.
A l'any següent i a la mateixa adreça el local de ball reapareix amb la pèrdua de dues consonants i passa a rebre el nom de Fomenor, curiosa metamorfosi que ens porta a preguntar-nos si algun censor privilegiat va considerar Formentor un nom impropi de l'idioma espanyol i va obligar a canviar-lo.
Amb el canvi de nom el local passa a tenir més presencia a la cartellera d'espectacles on sovint hi apareixen alguns anuncis personalitzats, a banda de la seva diària inclusió dins l'apartat Diversiones.
Cap al final de la temporada 1942/43 s'inaugura el seu saló de té, la qual cosa fa suposar que el local seria sotmès a alguna reforma estructural. Hi actuen artistes de noms poc coneguts com Thompson o Marujita Montsesinos i orquestres com la Río Azul o les de Roberto Marco o Roger Gaston.
1945 és el darrer any que el Fomenor apareix a la cartellera d'espectacles i posteriorment el local esdevé novament un garatge.

*1943.- Al febrer d'aquell any s'inaugura el saló de te del Fomenor. 

*1944.- Anunci de la vetllada de Cap d'Anys al Fomenor.

*1945.- Dos anuncis de l'últim any de funcionament del Fomenor.