MIQUEL BARCELONAUTA
*1910's.- Dos cartells afrancesats de La Buena Sombra en els seus primers anys. (Font: Col·lecció privada de Víctor Oliva Pascuet)
*1920.- Els músics i artistes de La Buena Sombra. (Foto: Casas i Galobardes / ANC).
Un dels locals nocturns de més longevitat de la ciutat fou La Buena Sombra, situat al carrer Gínjol número 3 tocant a la Plaça del Teatre. Fundat per l'empresari Francisco Buxó i construit per l'arquitecte municipal Andreu Audet, especialista en locals d'espectacles, la història d'aquest establiment es remunta als inicis dels 1880's amb el nom de Cafè Sevillano. El 1886 passa a anomenar-se Alcázar Français i el maig de 1888 reobre com a Palais de Cristal. Al llarg de la seva dilatada existència va canviar encara diverses vegades de nom (era Cabaret Sport el 1918), però, sens dubte, va ser sota la denominació de La Buena Sombra -nom que ja tenia el 1910- quan va adquirir una major celebritat entre els amics de la nit de començaments de segle. Va ser també un local típic de flamec on van començar a ballar artistes després consagrades com Raquel Meller o La Niña de los Peines. Amb l'Exposició Universal de 1929 el cabaret va recobrar una més gran notorietat gràcies a l'empenta del seu nou empresari Pier Porta, que l'havia adquirit el 1924, i va reformar-lo a fons, ampliant i redecorant la sala de ball després de reduir l'espai anteriorment dedicat a escenari.
*1931.- Un anunci amb un suggerent dibuix de la barra del local.
*1930's.- Actuació d'una artista sobre l'escenari i la pista de La Buena Sombra. (Foto: Casas i Galobardes / ANC).
*1930's.- La sala de jocs de La Buena Sombra. (Foto: Casas i Galobardes / ANC).
El 1935 hi actuava una famosa tanguista andalusa, Maria Sacramento, que va fer-se famosa per matar a trets a un antic nòvio. Acabada la Guerra Civil, la Buena Sombra va continuar el seu periple compartint fama amb el seu local veí Los Cabales, un altre nucli tipic de flamenc. El 1941 el cubà Antonio Machín hi cantava les seves cançons. A partir dels anys 1950's va començar a ser molt freqüentat pels marins de la Sisena Flota Nordamericana i s'hi podia menjar i gaudir de companyia femenina de pagament. No obstant, quedaven lluny aquelles èpoques d'esplendor de La Buena Sombra d'abans de la Guerra.
En els seus ultims anys va iniciar un procés de decadència creixent. Va ser centre de trobada de travestits i cap a finals dels vuitanta s'hi va instal·lar un peep-show on es podien contemplar furtivament espectacles de sexe en directe des de les cinc de la tarda a les cinc de la matinada. L'any 1988 va veure la seva definitiva defunció i desaparició. La finca va ser expropiada el 1991 per construir l'aparcament soterrani de la plaça Joaquim Xirau i Palau.
El 1935 hi actuava una famosa tanguista andalusa, Maria Sacramento, que va fer-se famosa per matar a trets a un antic nòvio. Acabada la Guerra Civil, la Buena Sombra va continuar el seu periple compartint fama amb el seu local veí Los Cabales, un altre nucli tipic de flamenc. El 1941 el cubà Antonio Machín hi cantava les seves cançons. A partir dels anys 1950's va començar a ser molt freqüentat pels marins de la Sisena Flota Nordamericana i s'hi podia menjar i gaudir de companyia femenina de pagament. No obstant, quedaven lluny aquelles èpoques d'esplendor de La Buena Sombra d'abans de la Guerra.
Article ampliat el 12 d'octubre de 2024
