ESGLÉSIA NOVA DE SANTA ANNA (1887-1938)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, ENRIC COMAS PARER, JORGE ALVAREZ i MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ

*1931.- Un grup de guàrdies civils a cavall durant una vaga general convocada per la CNT. A la dreta de la imatge, al final del carrer Rivadeneyra, es pot veure el pòrtic d'accés a la Nova Església de Santa Anna. (Foto: Gabriel Casas. ANC) 

L'any 1883 poc abans de morir, el bisbe de Barcelona José María Urquinaona, va aprovar la construcció d'una nova església de Santa Anna que s'enlairaria al costat de l'antiga col·legiata romànica, les reduïdes dimensions de la qual resultaven insuficients per atendre al culte.

El 10 de març de 1884 el projecte va ser encarregat a l'arquitecte figuerenc Camil Oliveras i Gensana (1840-1898)  i un any després ja l'havia presentat a la Junta constructora. Finalment fou aprovat amb el vist-i-plau de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts el 7 de febrer de 1886. L'acte solemne de col·locació de la primera pedra, presidit pel bisbe Jaume Català, va tenir lloc del dia de Reis de 1887.

*1892.- La Vanguardia del dia 7 de febrer incloia aquest article sobre l'estat de les obres i les característiques del projecte de l'església nova de Santa Anna. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
 

 Projecte original de la façana principal

Les obres van durar més de 25 anys i finalment el nou temple va ser inaugurat i obert al culte el dia 31 d'octubre de 1914, vigilia de Tots Sants. L'obra però, no estava completada i el projecte preveia un cimbori de 75 metres visible des de la Plaça Catalunya que mai es va arribar a executar.

*1911.- Estat de les obres de construcció de l'església (Foto: Frederic Ballell)

*1914.- Interior de l'Església Nova de Santa Anna poc després de la seva obertura (Foto: Frederic Ballell).

Paradoxalment, un cop inaugurada, la nova església de Santa Anna tindria una vida més curta que el temps que va trigar a construir-se.

*1927.- L'església, visible al final del carrer Rivadeneyra des de la plaça Catalunya, poc abans de la construcció de l'edifici del Banco de Vizcaya. (Foto: Zerkowitz)

*1927.- Croquis presentat en el projecte de nova seu del Banco de Vizcaya, en el que es pot veure el carrer de Rivadeneyra i l'església nova de Santa Anna amb el cimbori que mai va arribar a construïr-se.

*1933.- La porta d'accés a l'església durant una concentració davant la seu d'Unió Democràtica a la dreta.

*1934.- Una nena recull diners durant una capta celebrada al mes de desembre d'aquell any. A la dreta el desaparegut accés al metro de Rivadeneyra i al fons el pòrtic inacabat de la Església Nova de Santa Anna.

 

*1935.- Foto captada des de l'edifici de la Telefònica on es veu en primer terme l'antiga col·legiata de Santa Anna i al fons (fletxa groga) l'església nova.

*1936.- L'església nova de Santa Anna al fons després de ser incendiada i el cimbori de l'església vella esfondrat en primer terme. (Font: Col·lecció privada Jorge Álvarez) 

*1936.- Foto captada el 21 de juliol des de l'interior de l'església. (Font: Col·lecció privada Jorge Álvarez)

*1936.- Una altra imatge de l'església incendida i destruida. 

Al juliol de 1936, coincidint amb el cop d'estat feixista, el temple va ser assaltat i incendiat igual que la veïna església romànica antiga. Uns mesos després l'ajuntament va decretar el seu enderrocament, que es va anar realitzant a marxes forçades, fins a l'any 1938.

Acabada la Guerra Civil, el règim franquista només tingué cura de la reconstrucció de l'antiga església. Al lloc que ocupava la nova s'hi va habilitar un espai de pas cap al carrer Rivadeneyra i la Plaça Catalunya. Finalment, a les acaballes dels anys 1960's es va construir un edifici a la zona més propera a la Rambla que coincidia amb l'espai que havia ocupat l'absis de l'església desapareguda.

*2014.- Avui encara podem veure restes dels murs exteriors de l'església i de les columnes adossades (Foto: Enric Comas i Parer)