Agraïments a MIQUEL F. PACHA, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ENRIC COMAS i PARER
*1939.- Desfilada militar durant l'acte d'inauguració de la Plaza de Calvo Sotelo davant de la vorera on anys després Arnaiz obriria diversos locals. (Foto Josep Brangulí / ANC)
A partir de la dècada dels 1940's i fins ben avançada la següent el nom d'Arnaiz estarà fortament lligat i present a la plaça Calvo Sotelo, rebatejada així pels franquistes el 1939. Acabada la Guerra Civil aquella zona va començar a convertir-se en un dels espais preferits d'una burgesia local emergent sorgida del desenllaç de la guerra, que va trobar en els locals de Calvo Sotelo el centre d'operacions socials idoni per consolidar les seves posicions dins la nova aristocràcia addicta al franquisme.
*1948.- La pastisseria Arnaiz anunciada a les planes de La Vanguardia.
Aquell conjunt d'edificis amb façana en corba situats entre Calvet i l'esmentada General Goded era aleshores l'únic existent a la plaça, juntament amb el que feia cantonada amb la continuació de la Diagonal cap a Esplugues. Allà es concentrava un important volum d'oci i esbarjo de les clases benestants aixoplugades sota la capa protectora del nou ordre franquista.
En aquesta Pastisseria Arnaiz, situada al número 5 al costat mateix de Sàndor i ben aprop de Lamoga, s'hi oferien també berenars i lunchs i s'hi organitzaven banquets de casament i primeres comunions, a més d'aniversaris i festes socials. Durant els Nadals s'hi exposava un ampli assortit de cistelles, paneres i regals.
Només uns anys després, Arnaiz va decidir obrir una galeria d'art al número 4, que donava el toc cultural necessari a aquella vorera per on desfilaven a tota hora personatges de casa bona i butxaques plenes, mentre la gran majoria de la ciutadania malvivia entre les penúries d'una cruel posguerra.
En aquesta Pastisseria Arnaiz, situada al número 5 al costat mateix de Sàndor i ben aprop de Lamoga, s'hi oferien també berenars i lunchs i s'hi organitzaven banquets de casament i primeres comunions, a més d'aniversaris i festes socials. Durant els Nadals s'hi exposava un ampli assortit de cistelles, paneres i regals.
Només uns anys després, Arnaiz va decidir obrir una galeria d'art al número 4, que donava el toc cultural necessari a aquella vorera per on desfilaven a tota hora personatges de casa bona i butxaques plenes, mentre la gran majoria de la ciutadania malvivia entre les penúries d'una cruel posguerra.
Arribada la dècada dels 1950's Arnaiz va continuar animant la zona i va obrir una boite entre el numeros 3 i 4 de la plaça amb el nom d'Empire i l'afegitó de Chez Arnaiz, El nou local oferia música en viu i s'hi podia reservar taula per fer un resopó o prendre-hi unes copes.
A Chez Arnaiz s'hi organitzaven farres clandestines i descontrolades durant les quals s'hi projectaven fins i tot les pel·licules pornogràfiques prohibides que les forces policials havien requisat. [1].
Entrats els anys 1950's la primitiva pastisseria va canviar d'amo i va passar a mans de Carmen Prat Rovira, fins que al 1958 s'hi va instal·lar una de les Mantequerías Lafuente.
