L'any 1967 l'ajuntament franquista de José Maria de Porcioles va decidir traslladar les mítiques parades de llibreters de vell que des de principis del segle XX s'havien establert al Portal de Santa Madrona al costat del tram final de la Rambla. La construcció de l'estació del metro de Drassanes de la línia 3 obligava a fer obres en aquell espai i el nou emplaçament de les paredes es va fixar que seria sobre la solitària vorera del carrer Diputació que discorre pel darrera de la Universitat entre els carrers Aribau i Balmes. La notable presència de llibreries de vell al primer tram del carrer Aribau afavoria aquesta proposta. El grup de parades va ser batejat amb el nom de Pabellones de Libros Antoni Palau quan es van inaugurar el 10 de març de 1967 per l'alcalde Porcioles. Totes les paredes tenien assignat el seu número en una de les parets.
*1969.- Les parades en els seus anys de màxim esplendor. (Foto: Ermesto Vilà. Arxiu El Periódico)
Algunes d'aquestes parades, més enllà de comercialitzar edicions antigues de llibres, permetien també aconseguir títols editats a l'estranger que no havien passat la censura franquista i que es venien de sotamà a clients de confiança. El mateix s'esdevenia amb les revistes i publicacions que pel seu contingut ideòlogic o eròtic no era possible de trobar-les al país.
Amb el pas del temps les parades van anar abandonant la seva funció original de la venda de llibres antics i de mercat del llibre d'ocasió per dedicar-se també a les revistes, còmics i d'altres publicacions especialitzades. Fou amb l'arribada de la democràcia i l'abolició de la censurar que el panorama va canviar radicalment.
Amb l'arribada de la democràcia, els llibres passarien a un segon pla i les publicacions eròtiques o ja obertament pornogràfiques eren la mercaderia més habitual d'intercanvi i compravenda a les parades. Progressivament es va anar copsant un creixent abandonament de l'activitat. Els llibreters que es jubilaven no aconseguien traspassar la parada i aquestes van anar desapareguent. ja a partir de l'última dècada del segle XX van entrar en clara decadència i s'anaren tancant i enderrocant una rera l'altra. Les dues últimes, situades al tram entre Enric Granados i Balmes, hi van romandre solitàries fins a juliol de 2014 que foren definitivament enderrocades i van permetre alliberar totalment aquell tram de vorera.
*2014.- Les dues últimes parades abans de ser enderrocades oferien aquest denigrant aspecte d'abandonament i brutícia (Foto: Joan Puig. Arxiu El Periódico)
Amb l'arribada de la democràcia, els llibres passarien a un segon pla i les publicacions eròtiques o ja obertament pornogràfiques eren la mercaderia més habitual d'intercanvi i compravenda a les parades. Progressivament es va anar copsant un creixent abandonament de l'activitat. Els llibreters que es jubilaven no aconseguien traspassar la parada i aquestes van anar desapareguent. ja a partir de l'última dècada del segle XX van entrar en clara decadència i s'anaren tancant i enderrocant una rera l'altra. Les dues últimes, situades al tram entre Enric Granados i Balmes, hi van romandre solitàries fins a juliol de 2014 que foren definitivament enderrocades i van permetre alliberar totalment aquell tram de vorera.
