*1916.- L'edifici original quan era seu de la Sociedad de Educación Femenina, l'externat de les Dames Negres.
L'activitat docent a Barcelona de les monges franceses conegudes popularment com les dames negres es remunta al 1860. Fou en aquell any quan van començar a impartir classes a Ciutat Vella en un edifici del Portal de l'Angel. Només uns anys després van establir la seva seu a Sant Gervasi entre la Travessera de Gràcia i el carrer Avenir on encara avui romanen.
Amb el canvi de segle l'activitat educativa de les Dames Negres s'estén i opten per aixecar un edifici en ple Passeig de Gràcia, que encarreguen a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavechia sobre el solar que ocuparen les últimes dues cases de la Vídua Galofré. El prestigi de la tasca docent de les monges creix entre la burgesia de l'època i el petri edifici del xamfrà amb Consell de Cent n'és l'exponent més significatiu.
La construccio original presenta una estructura de semisoterrani i cinc alçades amb porta d'accés al centre del xamfrà i finestres majoritàriament protegides per mallorquines de fusta. En els dos pisos més alts les finestres són arrodonides (a la quarta alçada) semblant a uns ulls de bou i formant una galeria amb columnes (a la cinquena).
Aquesta primera construcció es va mantenir fins a finals de la dècada següent quan l'externat de les Dames Negres, oficialment conegut com la Sociedad de Educación Femenina, va tancar i l'edifici va passar a ser propietat de la companyia d'assegurances francesa L'Union, que va encarregar la seva ampliació. La intervenció es va fer amb un admirable respecte a l'original, al qual es van afegir dues alçades més respectant la galeria a l'últim pis. Exteriorment algunes finestres de la construcció original van esdevenir balcons i la decoració dels terminals de pedra de les cantonades de la façana es va resoldre amb uns baixrelleus amb figures femenines al·lusives a L'Union i a l'any de la seva fundació 1829. Un altre canvi va ser la incorporació de decoració de mosaics sota la galeria de columnes del pis més alt. A finals de 1930 la premsa anunciava l'obertura a l'edifici de les oficines de La Unión Española, filial de L'Union francesa
