MIQUEL BARCELONAUTA
*1928.- El vell Teatro Talía (Foto: Gaspar Segarra i Torrents)
A la cantonada Paral·lel/Comte Borrell/Aldana, en el mateix lloc que abans havien ocupat successivament locals com el Teatro de las Delicias, el Teatro Lírico del Paralelo, el Trianón-Alhambra, el Madrid-Concert i el Gran Music Hall L'As, va inaugurar-se l'1 d'abril de 1924 el Teatro Talía que va alternar la revista amb el music-hall i el teatre popular amb les companyies de Pepita Melià i Benito Cibrián, Enric Guitart (pare) i l'argentina Rivera de Rosas. Pepe Viñas i Josep Santpere, que s'hi va traslladar des del Teatre Español, foren altres artistes que triomfaren sobre l'escenari del Talía. El local també va ser testimoni de la proesa assolida pel ballarí Charles Nicolas, un autèntic campió de resistència, que el juny de 1927 hi va batre el rècord de resistència ballant 240 hores seguides durant 10 dies consecutius.
*1930.- Un retall de l'Almanac 1930 del diari El Diluvio.
Després de la Guerra Civil la programació del local era gairebé exclusivament de cinema.
El 1950 el Talía va ser comprat pel cineasta reusenc Ignacio Farrés Iquino i l'actor còmic aragonès de Tarazona Paco Martínez Soria. Poc després Iquino (que l'emprava bàsicament per rodar interiors de les seves pel·lícules) renunciaria a la seva part i la va vendre a Martínez Soria, que va quedar com a amo únic del local. El 1955 s'enderrocà l'antic teatre que fou substituït per un local més modern. La nova etapa va suposar una programació estable i permanent de teatre còmic popular i la fi de la projecció de pel·lícules. A la companyia estable de Martínez Soria hi figuraren actors com Gaspar Campos, Laura Pinillos, Juan Espantaleón, Joaquín Roa o Tomás Blanco.
*1949.- Un programa de mà del Talía amb un dibuix de Muntañola.
*1955.- El Teatro Talía quan va començar a ser la seu oficial de la companyia del còmic Paco Martínez Soria.
*1955.- Martínez Soria s'adreça al seu públic en l'última representació al vell Teatro Talía abans de ser reformat.
*1959.- A finals dels anys 1950's, després de l'enderrocament de l'antic local, el nou Talía presentava aquest aspecte.
*1962.- Una curiosa imatge del Talia durant la copiosa nevada que va caure sobre Barcelona el desembre de 1962. (Foto: Joan Serra Montfort)
Martínez Soria va morir el 1982 i els seus hereus van decidir canviar immediatament el nom del local que passà a dir-se Teatro Martínez Soria. Fins l'any 1987 la companyia del desaparegut i popular actor va continuar representant les seves obres alternant-se amb d'altres representacions entre les que destacà l'èxit de Violines y Trompetas amb Paco Morán i Fernando Guillén. Però a finals de l'any 1987 el Talía va tancar portes per sempre. Els hereus van decidir vendre el teatre a una immobiliària que no va trigar gaire a enderrocar-lo. El 1988 havia desaparegut totalment i des d'aleshores un solar brut ocupa aquella cantonada. Són més de vint anys d'abandonament d'un espai que podriem considerar com la vergonya del Paral·lel.
*1982.- El local, ja rebatejat com a Teatro Martínez Soria, amb la seva façana d'uralita en els seus últims anys d'existència. S'hi representava Feliz Cumpleaños de Marc Camoletti.
Article ampliat del dia 26 d'octubre de 2024
