TEATRE OLIMPO. Mercaders 38-40 (1849-1952)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA i JORGE ÁLVAREZ

L'any 1848  en un palau del segle XVIII del carrer Mercaders es va fundar l'anomenat Instituto Dramático del Olimpo, que només un any després va esdevenir sala de teatre. El local no era gaire gran (400 localitats segons algunes guies de l'època) i tenia molts pisos. El 1851 l'escenògraf Gabriel Planella el va reformar donant una forma el·líptica a la sala de butaques i deixant en tres plantes més la seva estructura, amb la qual cosa es va assolir un aforament de 750 localitats. Durant més d'una dècada (1851-1862) l'Olimpo va tenir com a gran artista a Josep Villahermosa que als anys 1860's va triomfar com a primer actor al Teatre Odeón.

El 1871 l'actor i empresari teatral Antoni Tutau va llogar la sala per presentar funcions en dies festius i vigílies i posteriorment va prendre les regnes del local el dramaturg Rossend Arús.
L'Olimpo va arribar al segle XX com un de les sales més actives del panorama teatral barceloní i als anys 1910's funcionava com Ateneu Obrer del Districte II, Posteriorment ja entrats els anys 1920's la soprano Mercedes Capsir va adquirir el local que va passar a ser conegut com a Sala Capsir, si bé mai va renunciar al nom de Teatre Olimpo.

*1913.- El Teatre Olimpo funcionava com a Ateneu Obrer del Districte II abans d'esdevenir Sala Capsir

*1914.- Cartell anunciador de l'obra Niona de Pere Boquet

*1931.- Un programa del local en el temps que s'anomenava Sala Capsir.

Els convulsos anys 1930's van veure com la sala acollia multitud d'actes polítics, socials i sindicals.

*1936.- Una foto del carrer Mercaders durant la Guerra Civil en la que es pot veure el rètol de la Sala Olimp a l'esquerra de la imatge.

Acabada la Guerra Civil el local va passar a ser la seu de la Peña Cultural Barcelonesa. El 1951 el poeta Joan Brossa hi va estrenar les obres Nocturns encontres i Frasa entenent que l'espectador ha de transportar-se al mateix centre de l'escena. L'última obra que s'hi va representar fou la comèdia Mercedes d'Enrique Labori Buxó, que va oferir la darrera funció del local el dia 28 de maig de 1952. 

L'Avinguda de la Catedral esperava el seu torn per estendre's fins al veí Mercat de Santa Caterina i aquesta operació urbanística va suposar l'enderroc de l'immoble que acollia el teatre. El que quedava de l'Olimpo va desaparèixer aquell mateix any.

URINARIS PÚBLICS SOTERRATS. Salmerón/Séneca. (1915-2000's)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i RAMON VILALTA

L'any 1915 l'ajuntament de la ciutat va construir dos urinaris públics al triangle actualment conegut com a Plaça de Nicolàs Salmeron, coincident amb la intersecció entre l'arrencada del carrer Gran de Gràcia i el carrer Sèneca. La recepció de l'obra i la seva inauguració es van demorar fins a començaments del 1916

*1915.- El projecte de construcció dels urinaris va generar alguna oposició, com aquesta a la que feia referència la nota publicada a La Vanguardia del 26 de gener

*1916.- Retall de La Vanguardia del dia 22 de febrer

*1920's.- En aquesta imatge es poden veure els dos acessos als urinaris amb les seves baranes, mentre s'enderrocava la finca de la cantonada de Salmerón amb Séneca.

Aquest nou equipament subterrani substituïa una antiga vespasiana que havia estat instal·lada en aquell indret i que va tenir un intens pelegrinatge pels carrers de la ciutat. Cap a finals de la dècada dels 1910's les vespasianes havien començat a passar a la història i la inversió en urinaris soterrats era cada cop més decidida. Eren més còmodes, nets i segurs i eliminaven la fortor que desprenien a peu de carrer els seus antecessors, especialment amb la calor dels mesos d'estiu. 

Aquest servei d'urinaris va perdurar durant tot el segle XX fins que la remodelació de la placeta va propiciar la seva desaparició.

*1996.- Una imatge de l'accés als urinaris poc abans de la urbanització actual del Pla de Salmerón (Foto: Autor desconegut. Aportació de Ramon Vilalta)