Article elaborat amb el suport de FRANCISCO ARAUZ, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ENRIC COMAS i PARER.
*1914.- Dinar organitzat als menjadors del cafè-restaurant El Rhin per l'empresa Unió Industrial en honor del seu president Josep Poch Parellada.
Només dos anys després que el distingit restaurant Maison Dorée era tristament escombrat de la Plaça Catalunya per la Banca Arnús, un altre episodi de característiques similars es va esdevenir en un altre cantó de la plaça. La companyia elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro S.A. (l'antiga Canadenca) desallotjava al 1920 dels baixos de Plaça Catalunya 2 (al costat mateix del Zurich) un altre emblemàtic cafè-restaurant... el conegut amb el nom de El Rhin.
Aquest establiment havia estat fundat a començaments dels anys 1910's, sense haver-ne pogut precisar la data exacta, ni tampoc la identitat dels seus primers propietaris s [1]. Sigui com sigui el local es va fer molt popular en poc temps. S'hi menjava bé i a preus econòmics, la qual cosa el va dotar d'una clientela fidel i nombrosa.
Aviat va reunir a algunes de les tradicionals penyes de l'època, els parroquians de les quals arreglaven el món tarda rera tarda davant d'un cafè. Entre aquestes penyes destacaven les d'aficionats a l'esport i al món de l'automobilisme i les motos. El futbolista Francesc Solà i l'atleta Janer en foren alguns dels més assidus.
Diuen que corria l'any 1916 quan a les taules de El Rhin una colla de contertulians van protagonitzar una apassionada discussió sobre les possibilitats de les motos d'alguns dels presents i que, tot plegat, va acabar amb l'organització d'una cursa i el creuament d'apostes sobre qui la guanyaria. Aquesta fita històrica marca l'origen de les curses de la Penya Rhin, que amb pas dels anys va anar adquirint una fama i un prestigi creixents entre els amants de la velocitat sobre rodes.
L'afany expansiu de Riegos y Fuerzas del Ebro S.A. i la seva voluntat d'establir la seva seu central a la Casa Manuel Puig i Carsi del número 2 de la plaça va portar a la companyia elèctrica a comprar un rera l'altre tots els pisos de la finca. L'operació va ser rematada amb l'oferiment d'un traspàs als propietaris del Rhin que per la seva alta quantia no van poder refusar. El Rhin va desaparèixer i el van traslladar a la vorera mar de la Ronda Sant Pere entre Passeig de Gràcia i Plaça Urquinaona [2]. El canvi però va ser un fracàs i aquest segon Rhin va tancar uns anys després.
Convé no confondre aquests restaurants amb el famós Oro del Rhin de la cantonada Gran Via / Rambla Catalunya que res té a veure amb la fundació de la Penya Rhin com erròniament alguns han escrit.
*1910.- Anunci del cafè Restaurant El Rhin. (Font: Guía de Barcelona. Invierno 1910-1911. Josep Maria Folch i Torres)
[1].- Segons Lluís Permanyer per al cronista Alberto del Castillo els fundadors de El Rhin foren els senyors Allen i Cañellas, mentre que Tomàs Caballé i Clos els identifica com Francesc Alerm i el senyor March.- Biografia a la Plaça Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona 1995.
[2].- Caballé i Clos, Tomàs. Los viejos cafés de Barcelona. Volum 1. Ediciones Albón. Barcelona. 1946.
