Molts cronistes i amants de Barcelona han lamentat sovint que l'enginyer Ildefons Cerdà no tingui un monument que reconegui la seva indiscutible i decisiva aportació al disseny urbanístic de la ciutat. No obstant això, convé no oblidar que el pare de l'Eixample va tenir durant el franquisme un monument a la seva memòria en la mateixa plaça que duu el seu nom. L'arquitecte Manuel Riera i Clavillé n'era l'autor i l'obra es va inaugurar el 4 de novembre de 1959 per l'alcalde Porcioles juntament amb la plaça, que encara no tenia passos a diferent nivell. La peça, col·locada sobre un petit estany, era un conjunt de blocs cúbics i poligonals de formigó entrellaçats per barres metàl·liques disposades en tires horitzontals i verticals. Un disseny que sembla que no va entusiasmar massa a l'oficialitat de l'època.
A l'any 1971 la construcció del Primer Cinturó de Ronda (Ronda del Mig), amb el seu laberíntic scalextric d'enllaç amb la Gran Via, va requerir d'una reurbanització integral de la plaça que va provocar la desaparició del monument.
*1959. Una altra imatge del monument. (Foto: Pérez de Rozas).
*1961. Dues imatges del monument amb l'edifici de vidre de la Seat darrera.
*1968. El monument en els seus ultims anys (Foto: Horacio Seguí)
