Una de les discoteques més animades de la zona del Turó Park va ser Don Chufo. Situada a la plaça Joan Llongueres, al costat del carrer Beethoven, i flanquejada en els seus millors temps pel restaurant Nit i Dia tocant a Diagonal i per Metamorfosis, una altra disco situada just al davant.
Don Chufo va saber combinar l'ambient adolescent pijo de les tardes amb les actuacions en viu a les nits. No hi van faltar, a finals dels setanta, les batalles campals protagonitzades per bandes de joves de l'extrarradi que venien a buscar raons en aquella zona tan descaradament burgesa.
L'interior era famós per la seva pista rodona i giratòria que propiciava el voyeurisme lateral del personal menys animat que contemplava amb el got de tub a la mà com anaven passant els/les que movien l'esquelet a la pista.
En realitat el local portava el nom del seu propietari, Josep Chufo Llorens, un conegut empresari del sector de l'espectacle. Llorens, que va arribar a ser el president de l'Associació de Sales de Festes de Barcelona, va ser també el manager i representant del showman i presentador Pedro Ruiz que va triomfar a la pista de Don Chufo amb el seus espectacles El esperpento y la palabra o Mitos y Chirigotas, on destacava per les seves imitacions de personatges públics, especialment dels polítics de la transició. Un altre dels humoristes promocionats per Llorens a Don Chufo va ser Moncho Borrajo.
Anys després Chufo Llorens i Pedro Ruiz van partir peres i l'humorista va fer responsable al propietari de la sala dels seus problemes amb hisenda.
A principis de la dècada dels noranta la històrica discoteca va canviar d'orientació i de nom: Don Chufo moria el 1991 i naixia Halifax, un projecte efímer que als pocs mesos es va transformar en Barbara Barveroir.
