L'any 1904 el pintor Lluís Graner i Arrufí (1863-1929) va decidir obrir una sala d'espectacles a la Rambla, després d'haver comprovat personalment, en un viatge als Estats Units, l'èxit que el fenòmen cinematogràfic començava a adquirir en aquell país.
El local es va concebre com una sala multiusos apta per a qualsevulla manifestació artística i el projecte va ser encarregat a Antoni Gaudí.
La Sala Mercè era situada als baixos de l'immoble propietat de la familia Fontcuberta del número 4 de la Rambla dels Estudis, que coincidiria amb l'actual 122 des que la Rambla va començar a disposar de numeració contínua. Quedava distribuida en quatre espais: vestíbul, sala d'espera, sala d'espectacles i un soterrani on, uns anys després, es van instal·lar les anomenades i exitoses Grutes Fantàstiques.
*1906.- Una imatge del pati de butaques de la sala Mercè on es pot comprovar la sinuositat del sostre i les parets obra de Gaudí.
L'arquitecte reusenc i Graner varen modificar les portes externes del local que van quedar transformades en dos grans arcs. En una de les dues finestretes on s'expedien les entrades hi havia col.locat un autòmata en forma de dimoni que s'adreçava al públic. L'interior de la sala d'espectacles feia aproximadament 8 x 22 metres i tenia força pendent amb una capacitat per a 200 persones. Es caracteritzava per la rugositat de sostre i parets que tenien una aparença de fang cuit, fruit de l'emprempta genial de Gaudí.
La Sala Mercè va presentar en la seva primera etapa (fins a l'estiu de 1905) projeccions cinematogràfiques de cinema mut. Posteriorment, fins al 1907, s'hi varen programar també projeccions parlades a través de declamants o locutors que en directe reproduien en veu alta els diàlegs dels actors. Un altre producte d'èxit de la Sala Mercè van ser les sessions anomenades Visiones Musicales en les que es projectaven imatges fixes sobre la pantalla, que s'acompanyaven de música i cants poètics. De 1908 a 1913 la sala va funcionar exclusivament com a cinematògraf.
Un recull de programacions publicades a la cartellera d'espectacles de La Vanguardia. Com es pot apreciar la publicitat de la Sala Mercè utilitzava sempre el català segons els usos lingüístics de començaments de segle anteriors a les normes de Pompeu Fabra.
Importants figures de l'art d'aquella època van ser reunides per Grané per participar a la Sala Mercè. Ens referim a noms com Enric Morera, Lambert Escalé, Miquel Costa i Llobera o Salvador Alarma.
Importants figures de l'art d'aquella època van ser reunides per Grané per participar a la Sala Mercè. Ens referim a noms com Enric Morera, Lambert Escalé, Miquel Costa i Llobera o Salvador Alarma.
La Sala Mercè va desaparèixer el 1913. Posteriorment el mateix lloc seria ocupat pel cinema Atlántico que tindria una llarga vida des del 1936 fins al seu tancament l'any 1987.
